Teressa pàmies

Teresa Pàmies i Bertran, neix a Balaguer (La Noguera, Lleida) el 8 d'octubre de l'any 1919. Té una formació autodidacta. Als deu anys es dedica a vendre "La Batalla", revista del Bloc Obrer iCamperol, perquè el seu pare n'era un dels dirigents.
 
Als setze anys comença a militar al partit socialista, i als disset ja parla en un míting(acte polític abans de les eleccions per exposar les sevesidees) a la plaça monumental de Barcelona. Un any després,als divuit, és dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i funda, juntament amb d'altres companyes, l'Aliança Nacional dela Dona Jove (1937-39). Amb poc temps es converteix en un referent polític important a Catalunya.

La Guerra Civil espanyola divideix la seva família. L'any 1939 s'exilia a França amb el seu pare ino torna a veure ni la seva mare ni els seus germans. Passa un temps en un camp de refugiats, treballant en granges a canvi de pa i sostre. D'ençà que fou exiliat va col·laborar en les següentsrevistes "Serra d'Or" i "Oriflama", i també participà en la resistència francesa durant la II Guerra Mundial.
 
Després s'exilia a la República Dominicana, passant per Cuba i finalment a Mèxic, comtants d'altres catalans, on comença a estudiar periodisme. L'any 1947 torna a Europa, a Belgrad on treballà a la ràdio, tasca que continuà després a la Radio de Praga on s'hi estableix dotze anys,treballant de redactora de les emissions en castellà i català de Ràdio Praga.
Es casa amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC i el juliol de l'any 1971 torna a Catalunya i inicia laseva carrera literària. El seu primer llibre, Testament a Praga (1971), escrit en col·laboració amb el seu pare, és un gran èxit de crítica i de venda, i guanya el premi Josep Pla (1970) i el CríticaSerra d'Or de prosa narrativa (1972). La seva obra és de clara tendència documental, és un testimoni viu de la guerra civil i de l'exili. Com ens diu Vicenç Riera Llorca: "Una història social i...