Termes D'Estètica

MODERN

La modernitat, segons la teoria del poeta Baudelaire a El pintor de la vida moderna, és aquell component temporal del que està format l’art. La modernitat és la part transitòria d’una obra d’art, aquella part que reflecteix les característiques pròpies d’una època.

Aquest concepte no s’entèn sense la teoria més àmplia a la que pertany: la teoria de la dualitat de la bellesa, dins lateoria racional i històrica de la bellesa. Baudelaire estableix que la bellesa - lligada al temps, al canvi, i no igual per tothom i a tot arreu - és dual. Tot i que la percebem com una única impressió, està formada per dos components: un etern i un temporal. Aquest component temporal és la modernitat, que és la part variable, transitòria, d’una obra d’art. Aquesta modernitat representa la moda,els gestos, la mirada, les actituds, els vestits, etc. d’un temps concret. Amb el pas del temps, aquesta modernitat es transforma, no és rígida, i fa que una obra d‘art no sigui abstracta i indefinida. Per Baudelaire, aplicar la modernitat d’una època en una obra d’art és reflectir el propi present. Tot i així, i per paradòxic que sembli, el mateix autor troba en la modernitat un punt d’eternitat:l’obra d’art que perdura en el temps, que es fa eterna, és aquella que conté aquest component temporal.

Una altra definició de modernitat la trobem en Octavio Paz, que no dista molt de la de Baudelaire. A més de la relació amb el temps i el present, Paz afegeix nous conceptes relacionats amb aquest terme, com ho són la ruptura, el canvi o l’evolució. Per Paz, la modernitat significa la rupturaamb el passat, modernitat significa innovar. L’autor pren com a model el trencament amb la visió religiosa occidental, que es substitueix per la raó i representa un canvi cap al futur i ruptura del passat.

SUBLIM


Segons Kant a la seva Crítica del judici, parlem d’allò sublim quan en una obra d’art s’expressa un objecte sense forma i sense limitacions – al contrari d’allò bell on hi haadequació a les formes: proporcions entre les parts i el tot –, es caracteritza per la quantitat i no és un plaer positiu.

Quan contemplem una obra d’art sublim, ens provoca una paralització instantània de les energies vitals; seguidament, el desbordament del desconcert o malestar dóna pas a una satisfacció intensa. Per tant, es tracta d’un plaer indirecte. De la mateixa manera, veure una obrasublim ens provoca admiració i respecte, i pot ser designat com a plaer negatiu a causa de l’abatiment i el desconcert que ens invaeix. La sublimitat, com la bellesa, plau per sí mateixa. El concepte sublim pressuposa un judici per reflexió – pot arribar a la universalitat amb arguments raonats i vàlids –, així com presenta un concepte indetermitat de la raó: idees i conceptes no definits.

L’autordiferencia dos tipus de sublim: el matemàtic, relacionat amb les proporcions - com l’exaltació d’uns elements en contraposició dels altres -, i el dinàmic, que fa referència a la força.

Veiem, així, els aspectes clarament diferenciats entre bell i sublim. A més d’ajustar-se a uns límits i forma, la bellesa dóna ganes de viure: una obra d’art bella proporciona un estímul vital directe. És aixíque, Barnett Newman, defensa al seu Sublime is now que, tot i el concepte de sublim, els occidentals no han estat capaços de desfer-se al 100% de les rendes d’allò bell. Segons l’artista, els únics que han estat capaços de deixar enrere la noció de bellesa han estats els nord-americans, traspassant les limitacions d’aquesta.

DESESTETITZAT

L’art desestetitzat és, segons el filòsof Adorno, lamanera d’expressar el sofriment i la realitat tal com és (al segle XX). Contràriament a l’estètica, el concepte desestetizat no vol complaure i ser satisfactori pels sentits, és una manera de fer justícia amb la realitat que es viu i donar veu al sofriment. L’art desestetitzat és un art repulsiu, que pretèn remoure la consciència i igualar-se amb la realitat que representa i ser moralment...