Terra baixa

1. Esmenta tres trets de la vida de Guimerà que creguis que han pogut marcar la seva obra.
2. Llegeix aquesta escena de Terra Baixa i contesta a les preguntes següents:

Fragment de Terra Baixa
Escena IX del tercer acte

Marta – (Trobant-se amb el Sebastià) Ah!
Sebastià – Qui hi ha aquí? (Entrant i ajustant la porta).
Marta – (A part) Ah! El Sebastià.
Sebastià – Qui és que sortia?Tu! A on anaves ara?
Marta – (A part) Verge santíssima ! Empareu-me.
Sebastià – Que et pregunto a on anaves a aquesta hora! Que et mano que em responguis a on anaves! (Agafant-la pel braç).
Marta – Deixa’m! Que et dic que em deixis!
Sebastià – Si estàs morta de por. Si tota tu tremoles! (Deixant-la anar amb menyspreu). Vés. Vés que em fas llàstima!
Marta – (A part) Ah, que em voldria morir ara!Sebastià – I mira’t, treu-te el mocador del cap, treu-te’l, que t’estàs descobrint (ella se’l treu de pressa, ell es posa a riure). Veus, dona, veus com te n’anaves?
Marta – (Resolta) Doncs sí, sí, me n’anava! I me’n vaig d’aquí, que ningú té dret d’aturar-me!
Sebastià – Així m’agrada; així. Que t’atreveixis a dir-m’ho a la cara.
Marta – Sebastià; jo t’ho demano, deixa’m sortir d’aquestacasa!
Sebastià – Si la sento i no em sembla que és ella mateixa! (Rient sarcàstic) Que la deixi sortir!
Marta – Oh! No riguis, no riguis! Sebastià, per Déu, no riguis!
Sebastià – Que no rigui? Que vols que faci, doncs, sentint-te jo? Que vols que et faci trossos i que t’esclafi aquí mateix amb els peus? (Rient) No, no; si val més que me’n rigui!
Marta - Doncs vés-te’n tu; vés-te’n i deixa’m; icala foc al molí, si vols, i mata-m’hi, a dintre.
Sebastià – Que jo et deixi sortir...o que me’n vagi, o que et mati!...per qui m’has pres, tu? Que jo et deixi sortir ? (Corrent a la porta) Doncs mira si et deixo sortir; mira, mira; surt ara (Tancant la porta).
Marta – No, no; això no! Obre per Déu, obre!
Sebastià – No; aquí tancats tu i jo, tots sols! Aquí s’ha acabat el món per a nosaltres, itot el del món: terra i cel, i tot; tot és aquí dintre!
Marta – (Reculant) Jesús Déu meu!
Sebastià – Tu em vols a mi. A mi tot sol, perquè ho he sacrificat tot per tu; perquè jo he sofert com un condemnat portant-te a aquest home, perquè jo et necessito per respirar i per viure, que sense tu no puc viure ni respirar! I mira, el que jo no vull, perquè em desespera, és que em diguis que an ell tel’estimes! (Desesperat) Això no, això no!
Marta – Que no t’ho digui que me l’estimo jo ? Que això et fa ràbia i et desespera? Ai, gràcies a Déu que m’has donat una alegria en aquest món! Sí, sí, me l’estimo amb tota la meva vida, i amb tota la meva sang, i amb tota la meva ànima que me l’estimo!
Sebastià – Calla, calla!
Marta – Si encara que m’escanyessis, com t’ho estic dient t’ho diria. Si ésl’únic que puc dir en aquest món sense que me’n doni vergonya!
Sebastià – Que has de callar, t’he dit!
Marta – Si és que he de defensar-me jo per ell! Per ell i tan sols per ell! La Marta...no és res la Marta, més la dona del Manelic ho és tot, perquè és la seva dona!
Sebastià – (Desesperat) Tu m’has volgut perdre i t’has sortit amb la teva. Res em fa que tot s’esgavelli i que per mi tot s’acabi! Ija està dit: que tu te’n véns amb mi a casa meva, i si em perdo jo ens perdrem plegats, que has sigut meva, i ets meva i seràs meva!
Marta – Vés-te’n!...Primer que aquí se m’obri la terra i se m’endugui!
Sebastià – Que s’obri, sí; mes per tots dos, i tots doscondemnemnos!
Marta – Deixa’m! Calla!...Manelic!
Sebastià – Oh! No l’anomenis
Marta – Manelic!
Sebastià – Tu te’n véns amb mi, ara!Marta – A trossos m’hi duràs: viva no, ni arrossegant-me!
Sebastià – Viva o morta! Què em fa? (Agafant-la).
Marta – No, aparta’t! Que no!
Sebastià – (Rient bestialment) Si encara t’estimo més així! Si quan més rabiosa més t’estimo!
Marta – Deixa’m! Deixa’m! (Desprenent-se d’ell i corrent al mig de l’escena)
Sebastià – Mira’t que em torno boig i que pertot veig sang!!
Marta – Si...