Terra Baixa

Comentari text Terra Baixa
Terra Baixa és una obra teatral escrita per Angel Guimerà i publicada el 1896. Guimerà empra a la seva obra personatges marginats. El 1868 participa als jocs florals, i el 1877 és l’any del seu “boom” ja que guanya el títol Mestre en Gai. La seva vida es podria separar en tres etapes. L’etapa relacionada amb aquesta obra seria la segona, quan als anys 90 deixa debanda la tragèdia històrica i el vers i comença la seva segona etapa. Deixa d’escriure sobre el passat, escriu sobre actualitat, característica del Realisme. Estrena Maria Rosa i Terra Baixa. Fa un teatre no desfasat per tres aspectes: tracta les relacions de poder, la desintegració del mite escènic i supera el Romanticisme, però encara es veu a les seves obres, combina elements naturalistes ambromàntics. I finalment la seva tercera etapa és la del titubeig, on prova diferents coses i es modernitza.
Guimerà escriu Terra Baixa quan ja és conegut a nivell estatal. És un clàssic actual i té molt d’èxit: moltes representacions, traduccions, òperes, versions cinematogràfiques i paròdies. Fins i tot Manelic es comparat amb Quixot, era conegut sense llegir l’obra. L’obra és una síntesi quelliga dos elements: amor i poder.


És una obra en forma de diàleg i està estructurada en 3 actes, plantejament, nus i desenllaç, i cada un en escenes. Al primer acte, les primeres escenes son una presentació dels personatges principals per part dels personatges secundaris (joc d’expectatives), i parlen del casament, del poder de Sebastià i l’amor secret. La resta son escenes de trànsit cap ala darrera escena on es consuma el matrimoni entre Manelic i Marta, el rebuig de Marta i quan Manelic veu la llum fora de la casa i comença a sospitar. Al nus és on transcorre tota l’acció, comença amb escenes de transició on Manelic dona voltes a les seves sospites. L’escena tres és un monòleg fonamental de Marta ja que és on fa el canvi d’odi a Manelic, de rebuig a enamorament i el contrari ambSebastià. A la següent escena conversen Marta i Tomàs on ella conta tota la seva història des que era petits (flashback). Les escenes 5, 6 i 7 també son de trànsit on Manelic sospita de Xeixa i Tomàs conta la rondalla que explica perquè les dones son xafarderes. L’escena 8 és l’esclat de passió on es consuma simbòlicament el matrimoni, quan Marta diu a Manelic que la talli amb el ganivet perfer-lo reaccionar i la sang fa referència simbòlica al matrimoni. Seguit arriba Sebastià i revela que ell és l’amant de Marta i fa fora a Manelic, que va a preparar la seva venjança. Les primeres escenes son de trànsit cap el final i es crea tensió esperant el retorn de Manelic per complir la seva venjança. L’escena 8 és el darrer monòleg de Marta on mostra les seves ganes de fugir amb Manelic, i lessegüents escenes son el “duel” final de la tragèdia clàssica que acaba amb la mort del tirà i el penediment dels perdigons (catarsi, depuració interna) i amb el triomf de l’amor.
L’acció transcorre a la casa del molí del pagès, a la cuina. A l’escena només es veu la cuina i tres portes per on apareixen els personatges. Guimerà empra el plantejament, nus i desenllaç més unes tècniques persortir del diàleg: el somni de Manelic, la història de Marta i la rondalla de Tomàs. També hi ha 3 monòlegs de Marta, un a cada acte, que ens ajuda a conèixer la seva evolució. Utilitza acotacions i aparts per fer saber al públic coses que els altres personatges no saben, empra l’anticipació (diu coses que passaran al futur) i l’analèpsis (flashback) com a recurs i la presentació prèvia.
Té trespersonatges principals: Manelic és un pastor que cuida el seu ramat (Marta) dels perills (solen ser llops- Sebastià). Manelic obeeix el tòpic del bon salvatge que quan entra en contacte amb la societat (terra baixa) perd la bondat i vol tornar a la terra alta. És un personatge rodó ja que veiem com evoluciona al llarg de l’obra i coneix el mal i el dolor. Al matar el dolent es converteix en...