Terratrèmol de Sant Francisco

El trobador Bernat de Ventadorn estava caracteritzat per la sinceritat de les seves cançons i la perfecció de les seves composicions musicals. Era fill d'una família humil, no obstant, va aprendre l'art de cantar i escriure gràcies al seu protector, el vescompte Eble III de Ventadorn. La relació amb aquest va acabar quan Bernat de Ventadorn es va enamorar de la dona del vescompte i, a més,semblava que el sentiment era correspost. Com a mesura, el marit va tancar a la seva dona i va enviar al trobador a França. “Tinc el cor ple d'alegria” és un poema dedicat a aquesta dama i sembla que també a aquest període en el qual es troben separats. El tema de la composició és, doncs, l'enyor que sent el trobador per la seva midons, tot i que ho fa amb un punt d'optimisme i esperança.

En laprimera estrofa, Bernat de Ventadorn expressa com l'afecta l'amor que sent per la dama. Diu que aquesta estima és tan gran, que no veu la realitat tal com és. El fred se li transforma en flors de colors; el vent i la pluja fan que el seu amor creixi i gràcies a això, encara escriu millors cançons; el gel se li transforma en flors i la neu, en verdor. És a dir, l'autor viu en una primavera constant acausa de l'alegria i la joia que sent quan pensa en la seva estimada.

En la segona estrofa, el trobador explica que podria anar tan sols amb una camisa en mig del fred i no patir-ne, perquè l'amor que sent el protegeix. Aquesta declaració és clarament una hipèrbole. Però, creu que és boig aquell que confia massa i, per això, ell es manté convenient per no perdre a la seva dama, que laprefereix abans que tota Pisa, considerada un símbol de riquesa en aquell temps.

En la següent estrofa, l'autor ja fa referència a la distància que el separa de la seva senyora. Tot i que algú els ha separat, segurament el marit de la dama, ell confia en que ella l'esperarà. Per aquesta raó, ell és feliç pensant en el dia que tornaran a estar junts. Per altra banda, també assegura que espiritualment jaestà amb ella però que el seu cos es troba molt lluny, a França.

En la quarta estrofa, de Ventadorn afirma que serveix a Bona Esperança, que és el senyal que li dóna a la seva dama. Utilitza una metàfora sobre un vaixell i les ones que el mouen per expressar que fa el que ella desitja, sense resistir-se. A causa d'això, sent un gran neguit, comparable al que sentia Tristany per Isolda, que noel deixa dormir en tota la nit.

En la cinquena estrofa, l'autor expressa els seus sentiments més amargs. Li agradaria ser oreneta per arribar fins a la seva teulada, sinó, diu que acabarà morint per l'enyor que sent. Per això, demana poder estar altra vegada amb ella. Aquest desig el porta a recordar el seu cos i la seva olor, que fa que encara senti més aquest dolor provocat per no podertenir-la.

En l'estrofa següent, el trobador expressa que quan sent parlar a algú d'ella, el seu cor s'enlaira i no pot fer altra cosa que compondre-li una nova cançó. Per això, tenint en compte aquesta dependència, diu que ell no és res, tan sols un somiador. Tot i així, ell l'estima amb tot el seu cor i plora ja des de fa molt temps per ella.

En la setena i última estrofa, de Ventadorndemana a un missatger que corri a explicar-li de part seva a la dama la pena i el dolor que pateix.

D altra banda, si tenim en compte la forma del poema podem observar que està compost per set estrofes de dotze versos cadascuna. L'esquema mètric de la primera estrofa és 7a fem/5b fem/7a fem/5b fem/7a fem/5b fem/7a fem/5b fem/6c masc/6c masc/7c masc/5b fem. El de la segona és 7b fem/5d fem/7b fem/5dfem/7b fem/5d fem/7b fem/5d fem/6c masc/6c masc/7c masc/5d fem. El de la tercera és 6d fem/5e fem/7d fem/5e fem/7d fem/5e fem/6c masc/6c masc/7c masc/6e fem. El de la cuarta és 7e fem/5f fem/7e fem/5f fem/7e fem/6f fem/7e fem/4f fem/6c masc/6c masc/7c masc/5f fem. El de la cinquena és 7f fem/5g fem/7f fem/5g fem/7f fem/5g fem/7f fem/5g fem/6c masc/6c masc/7c masc/5g fem. El de la sisena estrofa...