Terremotos

ELS TERRATRÈMOLS

1.
Resulta de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).Els més estranys són els sismes deguts a l'activitat volcànica o d'origen artificial (explosions per exemple). Es produeixen nombrosos sismes tots els dies, però la majoria no sónsentits pels humans.
L'escorça és la capa més exterior de la Terra i està partida en 15 plaques diferents, que es mouen contínuament i xoquen, se separen o llisquen entre si.Quan una placa llisca i colpeja la del costat, es produeix un terratrèmol


2.
L' hipocentre és el punt a l'interior de la Terra, on s'inicia un moviment sísmic. També correspon al punt en el qual es produeix la fracturade l'escorça terrestre, que genera un terratrèmol. En ell es produeix també l'alliberament d'energia. L' epicentre d'un terratrèmol és el punt a la superfície de la Terra que està directament a sobre de l’hipocentre.

3.
Les ones sísmiques són la propagació de pertorbacions temporals del camp de esforç que genera petits moviments en un medi. En trencar un objecte es produeix un espetec o onessonores que es desplacen per l'aire. D'igual forma quan llancem una pedra a un estany també es produeixen unes ones que es propaguen des d'on va caure la pedra cap a les ribes de l'estany.
Les ones sísmiques són les ones d’energia causades pel trencament sobtat de roques de l’interior de la Terra. Són manifestacions energètiques que es propaguen a través de la Terra i que provoquen un desplaçamentde les partícules del terreny.
Alguna cosa similar ocorre amb els terratrèmols: en trencar-se la roca es generen ones que es propaguen a través de la Terra, tant en el seu interior com per la seua superfície.
4.
Ones internes
La imatge il·lustra (de dalt a baix) el comportament de les ones internes P i S, i de les ones superficials de Love i de Rayleigh.
Les ones internes o de volum espropaguen per l'interior de la Terra, la seva velocitat depèn del material que travessen i, de manera general, augmenta amb la fondària en tant que el material esdevé més dens. Entre les ones internes es distingeixen: Les ones P o primàries i les ones S o secundàries.

Les ones superficials són anàlogues ja que es propaguen a l'aigua i es desplacen just a sota de la superfície de la terra. Es creencom a resultat de la intersecció entre les ones internes (P i S) amb una superfície de discontinuïtat física, la més estudiada que és la zona de separació entre l'escorça i l'atmosfera terrestre. Aquestes ones es propaguen al llarg de la superfície i la seva energia decau exponencialment amb la profunditat.


5.
La magnitud d'un sisme no ha de ser confosa amb la intensitat macrosísmica que esfunda en l'observació dels efectes i de les conseqüències del sisme en un lloc donat: vibració de les finestres, moltes persones que senten les sotragades, amplitud dels danys, etc. La magnitud, sovint dita magnitud sobre l'escala de Richter, el terme més conegut pel gran públic, és generalment calculada a partir de l'amplitud o de la duració del senyal gravat per un sismògraf. Diversos valorspoden així ésser calculats
6.
Les escales d'intensitat impliquen graus anotats en nombres romans, de I a XII per a les escales més conegudes (mercalli, MSK o EMS). Entre les diferents escales, es pot citar:
L'escala Rossi-Forel (també RF).
L'escala Medvedev-Sponheuer-Karnik (també MSK).
L’escala de Mecalli (MM en la seva versió modificada).
L'escala de Shindo de l'agència meteorològicajaponesa.
L’escala macrisísmica europea (també EMS98).
Les relacions entre magnitud i intensitat són complexes. La intensitat depèn del lloc d'observació dels efectes. Disminueix generalment quan un s'allunya de l'epicentre en base a l'atenuació introduïda pel mitjà geologia travessat per les ones sísmiques, però eventuals efectes d'indret (eco, amplificació local, per exemple) poden pertorbar...