territorialitat versus titularitat

TERRITORIALITAT i TITULARITAT1
Aproximació a la realitat peruana entorn a la territorialitat i la titularitat de la terra i els recursos naturals des del punt de vista de l’antropologia jurídica

“Soñemos nuestro pasado para recordar nuestro futuro2”, Ab’ ya Yala (juny 2009)


1. Introducció
2. Contextualització i estat de la qüestió
a. Declaració de les Nacions Unides sobre elsDrets dels Pobles indígenes
b. Territoris indígenes i ordenament jurídic
c. Territoris indígenes i governança territorial
3. Estudi de cas. El Perú, per Pedro García Hierro i Alexander Surrallés
a. Dret territorial en l’ordenament jurídic peruà
b. Poble i territori Kandozi
4. Reflexions entorn conceptes i percepcions
5. Conclusions
6. Annexes
1. Definicions territorialitat i titularitat ifigura
2. Mapa de conflictes entre pobles indígenes i empreses transnacionals
3. Figura territori, governança i lliure determinació
4. Apunts de la Ley de Comunidades Nativas
5. Història de l’apropiació, per part dels Kandozi, del llac ancestral
6. Apunts del seminari de Control social i Càstig a la UB





1. Introducció

Des de la colonització espanyola de les ameriques finsl’actualitat, els pobles indígenes del continent americà estan patint agressions reiterades per part d’ Occident. En aquest treball em centraré en l’atac que exerceixen multinacionals i estats en el territori d’aquests poblats3, així com en demostrar les dificultats amb les que es troben els pobles indígenes a l’hora de plasmar la realitat cultural que envolta el concepte de territorialitat en l’ordenamentjurídic vigent per tal de protegir el seu territori. Els indígenes començen a buscar el reconeixement legal sobre el territori que habiten perquè, encara que el posseixin, no hi ha norma jurídica que garanteixi la seva existència com a tal i els permeti defendre’l de les expropiapcions i privatitzacions (Barabas: 107). No obstant, tal i com observarem, l’Estat que regula la propietat territoral delspobles està emmarcat en unes tradicions jurídiques europees, les quals no estan adaptades a la realitat cultural d’aquests pobles, i en molts casos són contradictòries amb els seus objectius. Fora de l’exclusivitat, la perpetuïtat o el poder absolut sobre la terra que ofereix la institució, moltes de les altres característiques de la propietat són disfuncionals al concepte indígena i posen lesseves terres en situació de risc. És per això que els pobles indígenes es veuen obligats permanentment a fer correcions al “disseny original”. [...] Legisladors i polítics [...] opten per trencar amb tot i reduir al Codi Civil tota la qüestió, en una desesperada imposició prescriptiva d’una veritat jurídica única que està lluny de la concepció pluricultural [...] . Es preten que una culturarepresenti allò natural i la resta allò anòmal i justificar la imposició en el primitivisme dels altres [...](García. 2004: 281). De manera que la norma deixa de ser un instrument regulador per convertir-se en un instrument de repressió del més fort.

Per tal d’assolir el meu objectiu exemplificaré la confrontació entre la condició jurídica que l’estat del Perú otorga a les terres indígenes i lapercepció interna d’aquestes. D’aquesta manera podrem veure com afecta a nivell instrumental una condició jurídica o una altra en la continuïtat històrica de la relació poble – territori.

En primer lloc contextualitzaré de forma general aquest fenòmen i n’exposaré l’estat de la qüestió, tot fent referència a l’àmbit jurídic, tant a nivell internacional com analitzant la concepció de territori entreels pobles indígenes.

Tot seguit, em centraré en el Perú, concretament en el poble Kandozi, ja que com aquest tema és d’àmplia envergadura hi ha molts matissos que varien en funció del poblat indígena i de l’estat que el conforma. En aquest apartat, primer explicaré de forma simplificada el dret territorial en l’ordenament jurídic d’aquest país, i després explicaré l’estudi de cas que fa,...