Test de graham
Páginas: 7 (1606 palabras)
Publicado: 29 de septiembre de 2010
1.1 TÍTOL: TEST DE GRAHAM
1.2 Subtítol: Detecció de ous de Enterobius vermicularis
2. Fonaments i generalitats
3.1 Interès fisiopatològic
Enterovirus vermicularis és el causant de la malaltia intestinal coneguda com oxiürosis o enterobiasis. Aquesta malaltia produeix un picor intens a la zona anal de les persones infectades i es pot produir una infecció bacterianasecundària.
3.2 Principi de mesura
No aplicable.
3.3 Principi analític
Observació microscòpica de la presència o absència de ous oxiürs al portaobjectes.
3.4 Característiques analítiques
3.5.1 Inexactitud
Es defineix com inexactitud a l’error sistemàtic produït per la falta de concordança entre el resultat obtingut i el valor real.
Aquesta determinacióutilitza un mètode qualitatiu que determina la presència o la absència de ous per tant no és aplicable.
2.4.1.1 Error sistemàtic
Degut a que la obtenció de la mostra pot ser que la faci una persona que no pertany al entorn sanitari (familiar) , la causa més freqüent d’error sistemàtic és l’error humà. Pot ser que la persona encarregada de realitzar el test al recollir la mostra no ho faci dellloc corresponent (marges de l’anus), això provocarà que els resultats de la prova siguin erronis.
3.5.2.1 Linealitat
No aplicable.
3.5.2.2 Límit de detecció
No aplicable.
3.5.2.3 Interferències.
3.5.2 Imprecisió
3.5.3.4 Intraserial
No aplicable.
3.5.3.5 Interserial
La obtenció d’espècimens es fa quan el pacientes lleva ja que durant la nit l’Enterobius vermicularis ha dipositat els ous als marges de l’anus. És en aquet moment quan és detectable la seva presència. En cas que el pacient es renti o esperi unes hores a fer la recollida de la mostra els resultats variaràn.
3.5 Característiques diagnòstiques
La cinta de Graham és el mètode més sencill i més exacte que es coneix per a la detecciód’ous d’oxïurs.
Quan el test de Graham dona resultats positius indica que el pacient pateix una infecció intestinal parasitària per enterbius vermicularis (més conegut com oxïur).
Tant la femella com el mascle d’aquesta espècie habiten al còlon o al intestí gros on té lloc l’aparellament. Durant la nit la femella emigra cap als plecs anals i la regió perianal per dipositar els milers d’ousfertilitzats. Durant les següents 6 hores els ous es transformen el laves infestats.
El síntoma més destacat és el pruït anal. El fet de gratar-se freqüentment pot provocar una escoriació de l’àrea, donant lloc a infeccions bacterianes secundàries.
3.6.3 Sensibilitat diagnòstica
No estimada.
3.6.4 Especificitat diagnòstica
No estimada.
3.6.5 Valor predictiu
Noestimat.
3. Espècimens
4.6 Preparació del pacient
Seguir sempre les normes que s’indiquen al protocol de recollida i transport de mostres per a l’estudi parasitològic.
A la recepció se li ha administrat un sobre amb 3 portaobjectes de cristall amb troços de cinta adhesiva adherits a cada un d’ells.
El pacient no haurà de rentar-se ni anar al lavabo abans d’efectuar la recollida demostra.
Durant la nit anterior no podrà aplicar-se cap mena de pomada a la regió anal.
És molt important que la presa de mostra la faci una persona que no sigui el pacient (ja que aquet no podrà localitzar correctament la zona).
Els ous de oxïurs són molt contagiosos per tant s’haurà de fer la presa de mostres de la manera més higienica possible. Després s’haurà de rentar les mans.
4.7Tipus
El tipus de mostra emprada en aquesta tècnica són paràsits de tipus oxïurs. A diferència d’altres mètodes no s’utilitza femta.
4.8 Volum mínim
El laboratori necessitarà com a mínim 3 mostres de 3 dies diferents d’un mateix pacient per obtenir un diagnòstic fiable.
4.9 Tub o recipient
En aquet cas el material que es necessitarà per l’obtenció de la mostra són els 3...
1.2 Subtítol: Detecció de ous de Enterobius vermicularis
2. Fonaments i generalitats
3.1 Interès fisiopatològic
Enterovirus vermicularis és el causant de la malaltia intestinal coneguda com oxiürosis o enterobiasis. Aquesta malaltia produeix un picor intens a la zona anal de les persones infectades i es pot produir una infecció bacterianasecundària.
3.2 Principi de mesura
No aplicable.
3.3 Principi analític
Observació microscòpica de la presència o absència de ous oxiürs al portaobjectes.
3.4 Característiques analítiques
3.5.1 Inexactitud
Es defineix com inexactitud a l’error sistemàtic produït per la falta de concordança entre el resultat obtingut i el valor real.
Aquesta determinacióutilitza un mètode qualitatiu que determina la presència o la absència de ous per tant no és aplicable.
2.4.1.1 Error sistemàtic
Degut a que la obtenció de la mostra pot ser que la faci una persona que no pertany al entorn sanitari (familiar) , la causa més freqüent d’error sistemàtic és l’error humà. Pot ser que la persona encarregada de realitzar el test al recollir la mostra no ho faci dellloc corresponent (marges de l’anus), això provocarà que els resultats de la prova siguin erronis.
3.5.2.1 Linealitat
No aplicable.
3.5.2.2 Límit de detecció
No aplicable.
3.5.2.3 Interferències.
3.5.2 Imprecisió
3.5.3.4 Intraserial
No aplicable.
3.5.3.5 Interserial
La obtenció d’espècimens es fa quan el pacientes lleva ja que durant la nit l’Enterobius vermicularis ha dipositat els ous als marges de l’anus. És en aquet moment quan és detectable la seva presència. En cas que el pacient es renti o esperi unes hores a fer la recollida de la mostra els resultats variaràn.
3.5 Característiques diagnòstiques
La cinta de Graham és el mètode més sencill i més exacte que es coneix per a la detecciód’ous d’oxïurs.
Quan el test de Graham dona resultats positius indica que el pacient pateix una infecció intestinal parasitària per enterbius vermicularis (més conegut com oxïur).
Tant la femella com el mascle d’aquesta espècie habiten al còlon o al intestí gros on té lloc l’aparellament. Durant la nit la femella emigra cap als plecs anals i la regió perianal per dipositar els milers d’ousfertilitzats. Durant les següents 6 hores els ous es transformen el laves infestats.
El síntoma més destacat és el pruït anal. El fet de gratar-se freqüentment pot provocar una escoriació de l’àrea, donant lloc a infeccions bacterianes secundàries.
3.6.3 Sensibilitat diagnòstica
No estimada.
3.6.4 Especificitat diagnòstica
No estimada.
3.6.5 Valor predictiu
Noestimat.
3. Espècimens
4.6 Preparació del pacient
Seguir sempre les normes que s’indiquen al protocol de recollida i transport de mostres per a l’estudi parasitològic.
A la recepció se li ha administrat un sobre amb 3 portaobjectes de cristall amb troços de cinta adhesiva adherits a cada un d’ells.
El pacient no haurà de rentar-se ni anar al lavabo abans d’efectuar la recollida demostra.
Durant la nit anterior no podrà aplicar-se cap mena de pomada a la regió anal.
És molt important que la presa de mostra la faci una persona que no sigui el pacient (ja que aquet no podrà localitzar correctament la zona).
Els ous de oxïurs són molt contagiosos per tant s’haurà de fer la presa de mostres de la manera més higienica possible. Després s’haurà de rentar les mans.
4.7Tipus
El tipus de mostra emprada en aquesta tècnica són paràsits de tipus oxïurs. A diferència d’altres mètodes no s’utilitza femta.
4.8 Volum mínim
El laboratori necessitarà com a mínim 3 mostres de 3 dies diferents d’un mateix pacient per obtenir un diagnòstic fiable.
4.9 Tub o recipient
En aquet cas el material que es necessitarà per l’obtenció de la mostra són els 3...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.