Test Raven









EL TEST RAVEN






























1. INTRODUCCIÓ


Diversos estudis han demostrat que avui en dia, entre un 15% i un 20% de la població és superdotada. Així doncs, podem comprovar que és un número elevat de població.
Per aquest motiu, no ens podem permetre el luxe de no identificar un superdotat; aquest fet pot portar la seva vida perun camí molt diferent al que podria arribar a ser. Però, aquesta identificació no és fàcil, no és arribar i moldre. És un procés que requereix molt d’esforç i dedicació.
Aquesta identificació, doncs, es realitza a través de diferents testos que la persona haurà d’anar resolent. Lògicament, no parlem tan sols d’un test (que podria estar influenciat per l’estat d’ànim, l’entorn...), sinó que unconjunt d’aquests permetran avaluar si el subjecte en qüestió té altes capacitats o no.
Val a dir, però, que una persona no es considera superdotada sinó consta d’un coeficient superior igual o superior a 130. Per això cal, abans de qualsevol altre test, aquell que permeti al professional conèixer aquest coeficient. El test de Raven és utilitzat per comprovar el coeficient intel·lectual de lespersones, podríem fins i tot dir, que és dels tests més utilitzats pels professionals.
Dit això, val a dir que en aquest treball es tractarà aquest test, el test Raven. Consta de dues parts, la primera de les quals és teòrica i la segona pràctica.
En la segona part, trobarem els resultats del test Raven realitzat per un adult de vint anys. A continuació, una valoració o conclusió dels resultats.2. EL TEST RAVEN

2.1 Antecedents històrics.

J.C.Raven, un psicòleg anglès, va publicar les seves matrius progressives l’any 1936. Cal dir, que va ser un test pensat per avaluar un grup selectiu de persones (els oficials de l’armada dels Estats Units).
L’escala per adults va ser editada en blanc i negre, mentre que l’especial o infantil era de diferentscolors. L’any 1947 es va presentar una versió del test en forma de taulell i, la última revisió va ser publicada l’any 1956.
Cada problema del test, plantejat sota la forma de figures geomètriques és, en realitat, font d’un sistema de pensament, mentre que l’ordre de presentació entrena la manera de treballar. D’aquí el nom de matrius progressives.

2.2 Les matrius progressives (Test Raven)Es tracta d’un test no cultural (és a dir, que no intervenen els coneixements adquirits, per tant, el grau d’escolaritat no és determinant per la seva aplicació), no verbal (i per tant, es pot aplicar a qualsevol persona independentment del seu idioma, educació i capacitat verbal), no manual (i per tant, pot ser aplicat a qualsevol persona sense tenir en compte el seu estat o capacitat motora),interessant i senzill on el subjecte descriu les peces que falten en una sèrie de làmines pre-impreses. A més és econòmic en personal, temps i material i pot ser autoadministrat o administrat de manera individual o col·lectiva.
El seu objectiu principal és mesurar la intel·ligència, la capacitat intel·lectual i l’habilitat mental general per mitjà de la comparació de formes i el raonament peranalogies.
Es pretén que el subjecte utilitzi habilitats perceptuals, d’observació i de raonament analògic per deduir la peça que manca en la matriu. Se li demana que analitzi la sèrie que se li presenti i que seguint la seqüència horitzontal i vertical, esculli una de les vuit opcions: aquell que encaixi perfectament en ambdós sentits, tant en el vertical com en l’horitzontal. El seu tempsd’aplicació oscil·la entre els 30 i els 60 minuts ( generalment és contestat en 45 minuts).


2.3 Tipus de matrius progressives

Trobem tres versions diferents de la prova, la més usual, però, és la Escala General (12 elements en 5 sèries A,B,C,D,E) per subjectes de 12 a 65 anys, en la qual la complexitat augmenta cada vegada més. Un segon tipus de matrius progressives és la de color (A, Ab,...