Text anti calicles

TEXTOS dels SOFISTES

A) Fragment d'Antifó

La justícia consisteix a no transgredir els preceptes legals de la polis a què un pertany com a ciutadà. Un home se serviria de la justícia traient-ne el màxim profit per a ell mateix si davant de testimonis defensa la sobirania de les lleis però quan està sol i sense testimonis defensa els dictats de la naturalesa. Tanmateix les disposicionslegals (nomos) són artificials, però las de la naturalesa son necessàries. Les lleis existeixen per convenció i no són naturals però els dictats de la naturalesa són naturals i no convencionals.
Si algú que infringeix els preceptes legals és capaç d'amagar la seva conducta davant de qui els ha establert, quedarà lliure de culpa i càstig, si no és capaç d'amagar la seva conducta, no. Per contra,si algú s'oposa més enllà del que és possible a les exigències innates imposades per la naturalesa , el mal no serà menor perquè sigui capaç d'amagar la seva conducta, ni serà major perquè ho sàpiga tothom. I és que en aquest cas el mal no prové de l'opinió dels homes sinó de la veritat de les coses. La investigació sobre això té la seva raó de ser en què la majoria de les accions justes segons lallei (nomos) són contràries a la naturalesa (physis)
Hi ha normes establertes pels ulls sobre què han de veure i que no. I per la oïda sobre què ha d'escoltar i què no. I per a la llengua sobre què ha de dir i què no. I per les mans sobre què han de fer i que no. I per la ment sobre què ha de desitjar i què no. Però no són més agradables ni convenients per naturalesa aquelles coses de les qualsles lleis ens allunyen que aquelles altres a les quals ens exhorten: certament viure i morir són quelcom natural i pel homes, viure depèn del que els és avantatjós així com morir depèn del que els resulta desavantatjós. En relació amb el que és avantatjós el que prescriu la natura és lliure. En efecte, i d'acord amb la recta raó, el que produeix dolor no és en absolut més avantatjós pernaturalesa que allò que produeix alegria, ni és en absolut més avantatjós el que produeix patiment que el que produeix plaer. I és que el veritablement avantatjós no té per què perjudicar sinó ser profitós.
Acostumem a lloar i respectar els qui procedeixen de pares il·lustres i a no lloar ni respectar els qui no procedeixen d'una família il·lustre. En això ens comportem entre nosaltres com els bàrbarsja que tots som per naturalesa iguals en tots els aspectes, tant els bàrbars com els grecs. Pel demés, és oportú considerar quines són les coses necessàries per naturalesa per a tots els homes: a tots els homes els és possible procurar-se-les de la mateixa manera i, en això, no ens distingim cap de nosaltres com a bàrbar o hel·lènic.

ANTIFÓ, Fragments A1234, B2 de Diels- Kranz.

B) Parlamentde Cal.licles al Gòrgies de Plató

1 Efectivamente, por naturaleza, todo lo que es peor es también más feo, como, por ejemplo, el sufrir la injusticia, mientras que por leyes es más feo cometerla.
2 Ni siquiera puede decirse que el ser víctima de ello sea propio de un hombre auténtico; antes al contrario, lo es de algún esclavo para quien es mejor morir que vivir, de un ser que, aun agraviado yultrajado, no es capaz él mismo de prestarse auxilio ni de socorrer a una persona de su afecto.
3 En mi opinión, son los hombres débiles y la masa los que establecen las leyes. Para sí mismos, para su propia utilidad, implantan leyes, prodigan alabanzas y censuras: quieren atemorizar a los que son más fuertes que ellos, a los que están capacitados para tener más, y, para evitar esto, dicen quees feo e injusto poseer más y que la injusticia consiste en tratar de conseguir más cosas que los demás.
4 Pues, en mi opinión, consideran una felicidad el tener lo mismo, siendo inferiores,
5 Ahí tienes la razón por la cual se dice, apoyándose en la ley, que procurar poseer más que la mayoría es injusto y feo, ya eso dan el nombre de injusticia.
6 Pero, a mi entender la misma naturaleza...