Text CosesDeLaVida JorgeMurciano

Jorge Javier Murciano Bru
44796372-P
Pràctica textual 1. Re-escriptura text “Coses de la vida”
LA INEVITABLE VERITAT
Benvolguda Sonia,
Estava segur de que alguna cosa et passava, feia mesos que noeres la mateixa xica de la que hem vaig enamorar fa tants anys, lo que no podia imaginar era el que estava a punt de descobrir.
L’altre dia després de hores i hores de classes pesades, per fi va serl’hora de sortir al pati I et vaig buscar, et vaig trobar parlant amb les teves amigues, que no se com aguantes, i no vaig gosar acostar-m’hi, aquelles noies hem fan fàstic. Tu vas acabar el teu entrepà iet vares separar d’elles per tal d’anar al lavabo, jo et vaig seguir mig d’amagat ja que pareix que t’avergonyeixes de mi, no es cert?
Quan vas entrar al lavabo, vaig entrar darrere teu i quan anavaa cridar-te vaig sentir un soroll, que va provocar el meu silenci, algú estava vomitant. Qui era? Era alguna noia de la nostra classe? Eres tu? Aleshores hem vaig adonar de que l’única persona que hihavia al lavabo eres tu i de que no hi havia cap raó per que vomitares, no estaves malalta.
Vaig sentir por i no volia preguntar-te al voltant de la inevitable veritat, després vaig sentir ràbia ifinalment llàstima.
Ara si tenia la sospita al meu cap, perquè el teu to de pell s’havia tornat pàl·lid, perquè últimament estaves sempre de mal humor... però no et vaig dir res, vaig sortir de nou capal pati, necessitava estar sol. Aquell dia les classes foren eternes i desviava la vista si hem miraves, i callava si hem parlaves.
En arribar a casa vaig gitar-me al llit sense ni tan sols saludar,estava molt afectat per allò que podia ser però encara no estava segur de que fora, t’estimava feia molt de temps, ja havia oblidat des de quan. Tu eres diferent a les altres noies i lo que sent per tuno es passatger. A aquest moment havia de prendre una decisió per tu, contar el que et passava als teus pares i intentar salvar-te o callar deixant que et matessis poc a poc. Era una difícil ja...