Text crític
Des de principis del segle XX, l'art ha mostrat una voluntat més gran de canvi i integració en la vida quotidiana. Si segles abans l'art era quelcom elitista, una forma d'expressió que no estava a l'abast de tothom només la gent amb una certa habilitat esta capacitada per desenvolupar-ho, a partir del segle XX lesfronteres entre l'art i la vida quotidiana s'esvaeixen. En les avantguardes apareixen noves formes d'art, noves propostes i en els estils esdevenidors, les pràctiques canvien en molts aspectes per acostar-se a la gent. No obstant, aquest canvi es gira en contra de l'art, i provoca una desafecció i una gran falta d'interès per part del públic. Tot i que la voluntat dels artistes es d'acostar-se ala societat en alguns casos prenent i utilitzant elements populars i prou coneguts per tothom com es el cas del pop art, no acaben aconseguint aquest acostament. En aquest punt l'art es torna encara més experimental i agafa força a partir de nous interessos i noves interpretacions. Sorgeix un interès per elements mundans quasi bé científics com poden ser la recerca, la documentació o la idead'arxiu. En aquest context molts artistes deixen de banda les formes i les idees conceptuals difícilment interpretables per expressar-se mitjançant una voluntat documentalista. Les obres molts cops, deixen de ser quelcom visual, que busca mostrar una idea, les obres es converteixen en un document que relata tal com es la societat del moment sense cap voluntat per part de l'artista d'intervenir en eldiscurs que es mostra. Es el cas per exemple de fotògrafs com Dorothea Lange o Walker Evans que aporten un document que reflecteix certs aspectes de la societat americana del moment i que "des-idealitza" el món el qual representen. Amb aquestes fotografies busquen aconseguir una participació per part del públic. La seva idea es que ells aporten les imatges, que mostren tal com són, no hi interven iel públic les interpreta. En aquest sentit podríem dir que Martha Rossler té una voluntat semblant. D'alguna manera en la seva exposció "if you lived here still...", ella no intervé, mostra en el seu material d'arxiu diverses coses, cartells de immobiliàries, fotografies de gent i de cases, informes de hipoteques i etc... però realment es el públic el que ha d'interpretar la situació, tenint encompte que es tracta d'una crítica a la situació de l'especulació que no ha canviat en molts anys, i que possiblement ha empitjorat, però també una reclamació del dret a un habitatge digne per a tothom, dret que no es compleix en moltes situacions. Alhora això també ens porta parlar d'una certa voluntat d'un canvi en la mentalitat i en l'actitud ha prendre davant de les imatges. Molts cops trobemque les imatges ens provoquen una reacció típica que per altra banda es podria classificar com a cultural. Com s'ha comentat en altres moments, en referència a altres textos i a les classes d'estètica, Rancière parlava sobre aquesta actitud davant de les imatges. Rancière afirma que la saturació d'imatges que hem sofert ens ha fet que finalment no tinguem un judici crític sobre les imatges que ens...
Regístrate para leer el documento completo.