Text Expositiu

TEXT EXPOSITIU: LA COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA

Els registres lingüístics s’organitzen d’acord amb el grau de formalitat, l’especialització del context i el canal comunicatiu,que pot ser tant oral com escrit. Les característiques que tenen la comunicació oral i l’escrita són les següents:
D'una banda, la comunicació oral es produeix d’una manerainstantània i irreversible. S’utilitza en contextos personals, per exemple, una conversació col·loquial entre amics. A més, l’emissor pot utilitzar la comunicació no verbal: gestos,mirades,... i un lèxic general, així com vaig a passejar el gos o tinc molta calor). No obstant, les persones que utilitzen la comunicació oral poden utilitzar un lèxic especialitzat i unregistre formal (per exemple, una presentació d’una tesi doctoral).
D'altra banda, la comunicació escrita es produeix d’una forma planificada. S’utilitza en contextos públics (unapublicació d’un article d’opinió en un diari). Les persones que utilitzen la comunicació escrita fan servir recursos com ara la puntuació o la lletra cursiva. Normalment, els emissorsutilitzen un lèxic especialitzat en la comunicació escrita segons el tema que tractin. Aquest lèxic especialitzat s’empra en manuals o llibres de text. Tot i així, també lespersones utilitzen la comunicació escrita i fan servir un lèxic general i sense recursos gràfics, és el cas dels missatges de mòbil o un xat entre amics.
Finalment, podem dir que lacomunicació oral s’utilitza d’una manera instantània, amb un lèxic general i en contextos privats (com ara en una conversació entre pares i fills). Mentre que la comunicació escrita esfa servir la majoria de vegades d’una forma planificada i amb un lèxic especialitzat que va acompanyat de recursos gràfics (com ara la que es troba en una enciclopèdia).