Texto con ejercicios de las meditaciones metafísicas ii (descartes)

DESCARTES TEXT 1

Arquímedes, per moure la terra del seu lloc, només demanava un punt que fos ferm i immòbil: així jo també podré concebre grans esperances si sóc prou afortunat per a trobar només una cosa que sigui certa i indubtable. Suposo, doncs, que totes les coses que veig són falses. Estic convençut que mai no ha existit res de tot el que la meva memòria plena d’enganys em presenta.Penso que estic mancat de sentits. Crec que el cos, la figura, l’extensió, el moviment i el lloc no són altra cosa que ficcions del meu esperit. Què podré considerar, doncs, com a veritable? Potser, només, que al món no hi ha res de cert.

Però, ¿què sé jo si no hi haurà alguna altra cosa diferent de les que acabo de considerar incertes, de la qual no es pugui tenir el més mínim dubte? ¿No pot serque hi hagi algun Déu, o algun altre poder, que posi aquests pensaments en el meu esperit? Això no és necessari, perquè potser jo sóc capaç de produir-los per mi mateix. I jo, almenys, ¿no sóc alguna cosa? Però, ja he negat que tingués sentits i cos; dubto tanmateix, ¿i què en resulta d’això? ¿Sóc tan dependent del cos i dels sentits que sense ells no podria ser? Però, m’he convençutque no hi havia res de res en el món: ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos; ¿no estic, doncs, convençut que jo tampoc no existeixo? De cap manera; si jo estic convençut d’alguna cosa o si jo simplement penso alguna cosa, aleshores indubtablement jo sóc […]. Després de pensar-ho bé i examinar-ho tot amb molt de compte, finalment cal concloure i donar per cert que aquestaproposició: «jo sóc, jo existeixo», és necessàriament vertadera, cada vegada que la pronuncio o la concebo en el meu esperit.

DESCARTES. Meditacions metafísiques, II

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre cinquanta i cent paraules). [2 punts]

Aquest text es un fragment de les Meditacions Metafísiques de Descartes. Ell buscauna idea que sigui certa i posteriorment, sobre ella poder fonamentar un coneixement. Una segona idea principal d’aquest fragment és la idea de que res d’aquest món no és cert. Ho argumenta dient que s’hi pot dubtar de tot d’aquest món. Es pot dubtar de l’existència d’un Déu , dels meus propis sentiments, de qualsevol cosa. Un altre idea d’aquest text és de l’existència del “jo pensant”. Hojustifica dient que es pot dubtar de tot però del fet que jo pensi no pot dubtar(penso després existeixo).

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots següents (entre cinc i quinze paraules en cada cas): [1 punt]

a) «extensió» : és la idea dels límits de les coses materials i a través a l’extensió podem saber on comença i on acaba alguna cosa.

b) «concebo en elmeu esperit»: en el text aquesta frase significa pensar, ja

que cada vegada que Descartes pensa en la proposició esmentada aquesta és

vertadera.

3. Per què diu Descartes en aquest punt de la segona meditació que «crec que el cos, la figura, l’extensió, el moviment i el lloc no són altra cosa que ficcions del meu esperit»? Feu referència als aspectes delpensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

El pensament de Descartes està basat en la raó, per tant ell és un filòsof racionalista. Per arribar al coneixement i a la veritat, ell dubta de tot el que està al seu voltant, incloent a ell mateix i els seus moviments, perquè ell considera que no es pot fia de res, ja que la percepcióde la realitat es fa a través dels sentits i els sentits són enganyosos.

Descartes arriba a dubtar la realitat que ell percep quan esta dormit o esta despert perquè no es pot fiar dels somnis, si són reals o no, o si el que nosaltres sabem com “estar desperts”, en realitat no es un engany. Però meditant més profundament en aquestes idees i posant en dubte les coses materials, Descartes...