Texto Narrativo

LES APARIÈNCIES ENGANYEN.
A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia d'aquesta mena d'orientals.
A l'horade sopar, va sentar-se a la meva taula, després de demanar-me permís. Em va cridar l'atenció el fet que no tenia els ulls allargats ni la pell groguenca. Tenia galtes rosades i a cabell rossenc.Tenia curiositat per veure quins plats demanaria. El cas és que em va sorprendre fent-se servir amanida -"amb força ceba", digué i ametlles torrades. Al final, café i una copa de coñac.
D'altra banda,parlava català com qualsevol de nosaltres, sense ni una ombra de cap accent desconegut. Això no era tan estrany, si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta. Però a mi em feia sentirinferior, perquè no sé ni un poquet de japonès.
Jo creia que aquell home devia ser representant o venedor d'aparells fotogràfics, o de transistors. Qui sap si de perles cultivades... Vaig provartots aquells temes i ell els apartà amb un ample moviment del braç. "Venc sants d'Olot, jo", digué. "Encara hi ha mercat?", vaig preguntar-li. I em va dir que sí, que anava de baixa però que ell esdefensava. Feia la zona nord de la Península, i va afirmar que, així que tenia un descans .
-No hi ha res com a cas! -digué amb un aire de satisfacció.
-Viviu al nostre país?
-I doncs? On voleu quevisqui?
Sí, és clar, són rodamons i es fiquen pertot arreu. Me'l vaig tornar a mirar i asseguro que cap detall, ni en la roba no delatava la seva procedència japonesa. Fins i tot duia un escut delFutbol Club Barcelona a la camiseta.
Tot plegat era molt sospitós. La meva dona s'havia fet servir el sopar a l'habitació, perquè estava una mica empiocada; vaig contar-li l'aventura, adornant el relatamb les meves aprensions: si molt convé, es tractava d'un espia.
-I d'on ho has tret que és japonès? -em preguntà ella.
Vaig riure, potser no de bona gana.
-Els conec d'una hora lluny... -vaig...