texto teatral perro de baskerville

Lady Holmes, asseguda al piano, tocant un .nocturn de
Chopin, Billy y tot seguit el Doctor Watson

Billy (Entrant pel fons, anunciant). Ei senyor doctor
Watson!...

Lady (Deixa de tocar y s alsa anant a trovar al Dr. Wat-
son que entra pel fons). Ah! ... es vostè, Watson?.,.

Wats. Lady Holmes: tinc el gust de saludaria!...

Lady (Encaixant ab el Doctor). El gust es meu, doctor!

Y ladyWatson, com segueix?... Fa una pila de
dias que no la he vista. (Billy sen va).

Wats. La he tinguda una temporadeta a Mànchester...

Una parenta malalta. Vàrem anar-hi tots dos. Jo,



vaig estarm-hi tres dias, pro ella s'hi va volguer
quedar. La malalta, afortunadament, ja va millor;
y va arrivar avans d'ahir a la nit. Ja la vindrà a|
veure.

Lady Sempre que vulgui. Me farà molt favor.Ja sap"
que som bonàs amigas!... Pró, fassim l'obsequi
d'assentarse, doctor!... [L'hi senyala un silló aprop
de la taula del mit]).

Wats. (S'asséu). Gracias. En Holmes deu ser fora, veri-l
tat?.,.

Lady Si. No l'he vist en tota la santa tarde. S'en ha

anat de casa molt dejorn y encare no ha tornat.
Wats. Malament!...

Lady Ja te rahó, ja, doctor!... Me fa una por que, ab tot
y las sevaspromesas, en Sherlock hagi aceptat,
novament, la direcció d'algun assumpto, d'aquells
que tanta fama l'hi han donat y a mi'm tan estar
ab engunia!...

Wats Lo mateix l'hi dich, Alina. Pro que hi vol fer?...

Sherlock Holmes es un home de condicions excep-
cionals; el seu temperament necesita, com el pa
que menja, la sensació de lo imprevist, el cop de
gràcia de lo misteriós, en unaparaula, la gran
lluita!... Hi està tan avesat... Miri, quan, desprès
del gran triomf que va alcansar, logrant posar el i
Terrible Moriarty en mans de la justicia, vaig sen-
tir que deya: «Aquesta serà la darrera aventura de
Sherlok Holmes!...». Sempre vaig pensar lo ma-*
teix: «Deu fassi que tot aixó no siguin promesas
de mariner!...)).

Lady. Ja ho por ben dir-ho, ja, doctor!,.. Y quan jo pen-so de la manera agradable y venturosa que tots
dos plegats anavam passant la vida, encare 'm sap
més greu, creguim!... Tot just fa dos mesos que
vàrem tornar del viatje de nuvis, y 's pot ben dir
que continuavam a Londres la nostra lluna de mel.
Sherlock Holmes semblava un altre home, dedi-
cat, per complert a mi y estantse la major part del
dia aqui, a casa y a vora meu. Havia reprès abgran entussiasme els seus estudis y experiments
químichs; y a las nits, quan no anavam al Còvent-
Garden, no 's movia del meu costat, y pasavem
ben bé un parell d'h.oras, embadalits en la execu-



— 9 —

cíó de las sonatas de Beethoven, o d' algun frag-
ment del seu adorat Chopin. Una vida ideal!...
Doctor!, i Una vida ideal!... que, com tot lo que es
ideal, dura poch, perquè ja veu sis' ha acabat de-
pressa!...

Wats. Pero que no 1' hi ha dit, en Holmes, ahont anava,
quan ha sortit de casa?...

Lady. Si, aixó si. M' ha dit que había de tenir una en-
trevista, a T Hotel Northumberland, ab un metje
de fora...

Wats. Ab un metje de fora?...

Ledy. Si, ab el doctor... (Pausa. No r ccovda . Fa me-
moria . )

Ab el doctor... Are no 'm recorda... Ab el doctor...
Mortimer...potser?... Si, 'm sembla que m' ha dit
ab el doctor Mortimer, que'l coneix, vostè, Wat-
son?. ..

Wats. Mortimer?... No?... Peró, per aixó, 'm sona a mi
aquest nom. No m'es desconegut. Ahont dimoni
n'he sentit parlar, jo, del Doctor Mortimer?,/
{Rumiant.) Ja veurà aviat ho sabrém... En Holmes
ha de tenir per aqui l'Anuari dels metges... Me
vol fer el .avor?... (Alsantse.j

Lady. (S'a/sa,també, va a la llibreria y al cap de poca es-
tona, trova V Anuari, que entrega a nen Watson. )
Ab molt de gust...

Wats. Molt be. Are sabrém qui es aquest bon senyor del
Doctor Mortimer... (Saseu vora la taula, fulleja
r Anuari. L·lla saseu, també, aprop de Watson.)
Mor... Mort... Ah!... Aqui'l tenim: {Llegint.)
((Mortimer James Vocal del Colegi Reyal de Cirur-
gians, 1882 — Natural de...