Textos Argumentatius

L’argumentació és present en la vida diària. Argumentem per lloar, prendre decisions, defensar una opinió o bé persuadir algú d’alguna cosa. Es tracta d’una activitat discursiva mitjançant la qual unemissor justifica una tesi (idea o opinió que hom vol defensar i al voltant de la qual es reflexiona) tot basant-se en arguments amb la intenció d’influir en el receptor per tal de convèncer-lo de laidea que ell propugna.

Tota argumentació requereix de conèixer el tema del qual hom vol parlar; tenir present el tipus de receptor; disposar els continguts en paràgrafs seguint una estructura entres parts: introducció, nus o desenvolupament i conclusió. A la primera part duem a terme una breu exposició en la qual l’emissor presenta la tesi de la qual vol parlar i ha de demostrar. A lasegona, aporta els arguments, és a dir, els motius necessaris per confirmar o refutar la tesi. Existeixen diferents tipus d’argumentacions: proves racionals en les quals s’estableixen relacions decausa-conseqüència entre els fets i les idees; exemples que poden generalitzar-se; comparació de dues situacions; cites d’opinions d’autors o de personatges reconeguts en aquell àmbit (arguments d’autoritats);aportació de dades científiques, històriques o numèriques; contraposició d’avantatges i d’inconvenients; arguments que reflecteixin el sentir de la societat i que són compartits per una gran majoria(“a ningú li agrada...”, “molts estem d’acord en el fet que...” Finalment, a la tercera part, a la conclusió, que deriva de la tesi i de l’argumentació, l’emissor recorda la part més rellevant d’allòque s’ha exposat i insisteix en la posició que ha adoptat.

Si hom exposa la seva tesi al començament i a continuació desenvolupa els arguments parlem d’estructura deductiva (parteix de l’afirmaciói la demostra posteriorment amb diverses dades, opinions, etc.). Si la tesi s’exposa al final, després dels arguments, parlem d’una estructura inductiva. Finalment, si la tesi apareix al principi,...