Textos

LLIBRE DELS FEITS, CRÒNICA DE JAUME I

a) Engendrament del rei
Ara contarem de quina manera nós fórem engendrats i de quina manera fou el nostre naixement. Primerament, de quina manera fórem engendrats nós. El nostre pare, el rei En Pere, no volia veure la nostra mare, la reina. I s'esdevingué que una vegada el rei, el nostre pare, fou a Llates, i la reina, la nostra mare, fou a Miravalls[V-1207]. I vingué al rei un ric home, per nom En Guillem d’Alcalà, i pregà’l tant, que el féu venir a Miravalls, on era la reina, la nostra mare. I aquella nit que ambdós foren a Miravalls volgué nostre Senyor que nós fóssim engendrats. I quan la reina, la nostra mare, se sentí prenys, se n'entrà a Montpeller. I aquí volgué nostre Senyor que fos el nostre naixement a casa d’aquells de Tornamira, lavespra de nostra Dona Santa Maria Candeler [1-II-1208]. I la nostra mare, així que nós fórem nats, envià’ns a Santa Maria, i ens portaren en braços; i deien matines a l’església de nostra Dona; i, així que ens entraren pel portal, cantaren Te Deum laudamus. I no sabien els clergues que nós deguéssim entrar allí, però entràrem quan cantaven aquell càntic. I després ens dugueren a Sant Fermí. I,quan aquells qui ens portaven entraren per l’església de Sant Fermí, cantaven Benedictus Dominus Deus Israel. I, quan ens tornaren a la casa de la nostra mare, estigué ella molt alegre d’aquestes pronòstigues que ens havien esdevingut. I féu fer dotze candeles, totes d’un pes i d’una grandària, i féu-les encendre totes ensems, i a cada una posà sengles noms dels apòstols, i prometé a nostre Senyorque aquella que més duraria, que aquell nom tindríem nós. I durà més la de sant Jaume ben bé tres dits de través que les altres. I per això i per la gràcia de Déu tenim nós per nom En Jaume. I així nós hem vingut de part de la que fou la nostra mare i del rei En Pere, el nostre pare. I sembla obra de Déu, car les convinences que el nostre avi havia fet, de tenir aquesta per muller, s'esdevinguédesprés que d’aquella natura de l’emperador Manuel i del nostre pare, el rei En Pere, que per matrimoni es cobrés la fallida que en l’altre matrimoni havia estat. I més endavant, jaient nós en el bressol, tiraren per una trapa sobre nós un cantal, i caigué prop del bressol, però nostre Senyor ens volgué alliberar que no moríssim.



b) Oreneta de borriana
E quan venc que·n volguem levar la host,una oreneta havia feit niu prop de l’escudella, en lo tendal; e manam que no·n levassen la tenda tro que ella se’n fos anada ab sos fills, pus en nostra fe era venguda.

c) Providència divina
E Déus que ho volc, no trespassà lo test [el cap], e eixí'ns bé a la meitat de la testa la punta de la sageta. E nós, ab ira que n'haguem, donam tal [estrebada] de la mà en la sageta, que trencam-la; eeixia’ns la sang per la cara a enjús [avall], e ab lo mantell de sendat que nós adúiem, torcàvem-nos la sang, e veniem rient per tal que la host no se n'esmaiàs”.

CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT
d) Descripció del rei Jaume I
Aquest rei En Jaume d'Aragó fou el més bell home del món; que ell era un pam major que altre home, i era molt ben format i complit de tots els seus membres, que ell teniacara molt gran, vermella i flamenca, i el nas llarg i ben dret, i gran boca i ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles, els ulls vairs i bells cabells rossos semblants de fil d'or.

e) Descripció dels almogàvers
Aquestes gents que tenen per noms almogàvers són unes gents que no viuen sinó d'armes. No estan en ciutats o en viles, sinó en muntanyes i en boscos. Guerregen sovintamb el sarraïns: entren en el seu territori una jornada o dues, robant i apresant, i agafen molts sarraïns i també altres béns i riqueses. D'aquest guany viuen. Els almogàvers són capaços de sofrir moltes privacions que cap altre home no podria sofrir, que bé poden estar dos dies sense menjar, si els és necessari, o menjaran herbes del camp, que d'això no se'n preocupen gens. Els seus cabdills...