Textosfilonono

Text

—Opines, segons dius, que hi ha unes idees que donen nom a les coses, que participen d’elles, com ara són semblants les coses que participende la semblança, grans les que participen de la grandària, belles i justes les que participen de la bellesa i de la justícia?
—Exactament —diguéSòcrates.
—Aleshores, de què participa cada cosa, de tota la idea o bé d’una part? No hi pot ha ver, a més d’aquestes, alguna altra mena departicipació?
—Ja em diràs! —respongué.
—Així què opines? En totes i cadascuna de les coses hi ha la idea tota sencera, encara que aquesta és única, o què?—Quin impediment hi ha, Parmènides? —digué Sòcrates.
—Així doncs, encara que és única i la mateixa, al mateix temps es trobarà tota sencera en moltescoses individuals, i d’aquesta manera pot trobar-se separada d’ella mateixa.
—No —digué—, és, si de cas, com ara el dia, que encara que és l’únic i elmateix, a la vegada és en molts llocs, i no està pas, ni de bon tros, separat d’ell mateix: doncs igualment cadascuna de les idees, tot i que ésúnica, pot estar ella mateixa en totes les coses.
PLATÓ, Parmènides, 130e - 131b
PREGUNTES:
1. Expliqueu breument la idea principal del text.
2.Descriu amb paraules teves com es caracteritza en el text la teoria platònica
de la participació.
3. Com s’explica que «en totes i cadascuna de lescoses hi hagi la idea tota
sencera»?
4. Creus que la teoria de la participació és una bona explicació de la relació
entre les coses i les idees?