tfg definitiu


La qualitat de vida del pacient amb trastorn mental sever segons activitat laboral
Elena Prat Urriza
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Esport i de l’Educació Blanquerna
Universitat Ramon Llull
Resum
L’ interès per la feina de persones amb malalties mentals greus i, especialment, el d’aquelles diagnosticades d’esquizofrènia, està creixent d’una manera significativa a les societats avançadesja que el treball és un mitjà que en molts casos és un ajut molt eficaç per a la rehabilitació. L’objectiu d’aquesta exposició és analitzar la contribució que té el fet de tenir un lloc de feina en la qualitat de vida dels pacients amb un trastorn mental sever. En primer lloc es fan dos grups de persones, un format per aquells que pertanyen al servei de prelaboral del centre AREP i l’altre pelsque ja treballen en una feina especialitzada al mateix centre. A cada persona del grup se li passa el CSCV i se’n fa l’anàlisi. En aquest no s’observen diferències estadísticament significatives.

Introducció
La definició de trastorn mental greu fa referència tant al diagnòstic i a la duració del trastorn com al funcionament social, familiar i laboral de la persona afectada. La definició que comptaamb més consens és la que va formular l’Institut de Salut Mental dels Estats Units. Aquesta defineix el terme com a “un grup de persones heterogènies, que pateixen trastorns psiquiàtrics greus que cursen amb alteracions mentals de duració prolongada, que comporten un grau variable de discapacitat i de disfunció social, i que han de ser ateses per diversos recursos sociosanitaris de la xarxa d’atenció psiquiàtrica i social” (NIMH 1987, pag. 3).
L’esquizofrènia és una de les malalties mentals més greus. Provoca un desajust en les relacions socials, familiars i laborals, es presenta en general cap a l’adolescència i té tendència a evolucionar cap a la cronicitat (Zoch, 2007). Presenta dos tipus de símptomes anomenats positius i negatius. Els positius fan referència a tots aquells que elpacient fa o experimenta com les al·lucinacions i els deliris. Els símptomes negatius, per contra, són tots aquells que es caracteritzen perquè el pacient deixa de fer quelcom, així com l’apatia (Cabrera i Rodríguez, 2008)
En moltes ocasions s’analitzen les dificultats de les persones amb trastorn mental sever i de les persones amb esquizofrènia com si constituïssin un col·lectiu homogeni. Però, enuna definició estricta de trastorn mental sever, només alguns dels diagnòstics d’esquizofrènia en formen part. De totes maneres, en relació al tema laboral, els problemes que es plantegen tant en el cas del trastorn mental sever com de l’esquizofrènia són molt semblants i es solen tractar com el mateix. Per això durant aquest text farem referència bàsicament a persones amb trastorn mental severincloent tot tipus d’esquizofrènia, (Ruggeri i Leese, 1996).
El fet que els pacients amb trastorn mental greu pateixen una clara disminució de la seva qualitat de vida ha estat àmpliament documentada. Ojeda, Sánchez, Peña, Elizagárate, Yoller, Fraile, Ezcurra, (2012) associen la qualitat de vida dels pacients a més d’un dels factors que apareixen en aquestes malalties en un estudi fet a l’Hospitalpsiquiatrico de Álaba (Ojeda, Sánchez, Peña, Elizagárate, Yoller, Fraile i Ezcurra, 2012).
En revisions sobre la qualitat de vida en pacients amb trastorn mental sever, Bobes i González i Pinikahana (1997, 2002, com va citar Caqueo, Urízar i Lemos, 2008)
van trobar que els pacients amb aquesta malaltia tenen una vida més pobre que altres del mateix entorn. S’ha vist també que a més severitatdels símptomes, menys qualitat de vida segons Rudnick (2007, com va citar Lemos, 2008). Actualment la combinació de tractaments farmacològics i psicosocials, una ocupació i estratègies d’afrontament a les tasques, milloren aquests nivells de qualitat de vida segons Bobes i González (1995, com cita Caqueo, 2008). Si relacionem amb el sexe del pacient trobem que els homes presenten pitjor qualitat...