Tfrddt
Páginas: 8 (1824 palabras)
Publicado: 28 de noviembre de 2013
PUNT 1: Llenguatge
El llenguatge és la facultat que tenen els humans per comunicar-se.
El llenguatge és la base característica de la condició humana. Podem dir que allò que ens fa humans és el llenguatge.
Dit d’una altra manera: “el llindar de la humanitat és el lleguatge”:
“Durant molt de temps els teòrics de la comunicació pensaven que els primers signes que feien pensar en unacivilització, eren els objectes manufacturats. En aquesta perspectiva definien l’home, bàsicament, com a homo faber, fabricant d’estris, i aquest tret era el més característic de la cultura. Avui s’ha canviat d’opinió i creiem que la línia de demarcació entre la cultura i la naturalesa no són els estris, els atuells, sinó el llenguatge articulat. Penso que el llindar de la humanitat és el llenguatge. Ambel llenguatge es produeix realment el salt.”
Sebastià Serrano
El llenguatge humà es caracteritza perquè està format per unitats discretes que formen símbols que oralment o per escrit permeten al·ludir a coses del present, passat o futur, reals o imàginàries.
Un símbol és un tipus de signe, és a dir, l’associació entre un significant i el seu referent. Per exemple: aixecar la mà(significant) vol dir “Atura’t!” (referent).
El signe pot ser:
Natural: llamp / tempesta Indici i icona
Artificial: senyal de circulació Símbol
Classes de signes:
Indici: petjada a la sorra / algú ha passat; fum / foc. La relació és de causa-efecte
Icona: La relació és de semblança
Símbol La relació és arbitrària
El signe língüísticés un símbol: associació arbitrària entre un significant i un significat
Representació del signe lingüístic: la representació gràfica del signe lingüístic més estesa relaciona els tres elements que hi coincideixen:
Significant: suport material del signe (sons, en la parla; lletres, en l’escriptura)
Significat: allò que vol dir
Referent: element de la realitat a què es refereix(ésser animat o inanimat, abstracció, etc)
Atenent a cada un d’aquests elements, el signe estableix relacions amb altres signes que hi estan relacionats:
Significat Sinònims
Antònims
Derivats
RelacióRelació
necessària inequívoca
Rima Significant Referent Camp semàntic
Relació arbitrària
Sinònims i antònims es relacionen pel significat (paraules que volen dir el mateix o el contrari).
Derivats: tenen relació de significat i tambécomparteixen part del significant (lexema)
Rima: les paraules que rimen comparteixen part del significant
Camp semàntic: reuneix el conjunt de nocions relacionades per l’experiència i el coneixement de la realitat
Significat Sinònims: estimació, afecteAntònims: odi, desamor
Derivats
enamorat Relació Relació
amorosir necessària inequívoca
Rima Significant Referent Camp semàntic
temor Relació arbitrària sentiment
terrorfamília
tenor pare
PUNT 2: Comunicació
Podem dir que el llenguatge és “l’instrument” i la comunicació “el resultat”.
Llenguatge (definició): sistema de comunicació basat en signes lingüístics.
Comunicació (definició): pas d’informació entre un emissor i un...
El llenguatge és la facultat que tenen els humans per comunicar-se.
El llenguatge és la base característica de la condició humana. Podem dir que allò que ens fa humans és el llenguatge.
Dit d’una altra manera: “el llindar de la humanitat és el lleguatge”:
“Durant molt de temps els teòrics de la comunicació pensaven que els primers signes que feien pensar en unacivilització, eren els objectes manufacturats. En aquesta perspectiva definien l’home, bàsicament, com a homo faber, fabricant d’estris, i aquest tret era el més característic de la cultura. Avui s’ha canviat d’opinió i creiem que la línia de demarcació entre la cultura i la naturalesa no són els estris, els atuells, sinó el llenguatge articulat. Penso que el llindar de la humanitat és el llenguatge. Ambel llenguatge es produeix realment el salt.”
Sebastià Serrano
El llenguatge humà es caracteritza perquè està format per unitats discretes que formen símbols que oralment o per escrit permeten al·ludir a coses del present, passat o futur, reals o imàginàries.
Un símbol és un tipus de signe, és a dir, l’associació entre un significant i el seu referent. Per exemple: aixecar la mà(significant) vol dir “Atura’t!” (referent).
El signe pot ser:
Natural: llamp / tempesta Indici i icona
Artificial: senyal de circulació Símbol
Classes de signes:
Indici: petjada a la sorra / algú ha passat; fum / foc. La relació és de causa-efecte
Icona: La relació és de semblança
Símbol La relació és arbitrària
El signe língüísticés un símbol: associació arbitrària entre un significant i un significat
Representació del signe lingüístic: la representació gràfica del signe lingüístic més estesa relaciona els tres elements que hi coincideixen:
Significant: suport material del signe (sons, en la parla; lletres, en l’escriptura)
Significat: allò que vol dir
Referent: element de la realitat a què es refereix(ésser animat o inanimat, abstracció, etc)
Atenent a cada un d’aquests elements, el signe estableix relacions amb altres signes que hi estan relacionats:
Significat Sinònims
Antònims
Derivats
RelacióRelació
necessària inequívoca
Rima Significant Referent Camp semàntic
Relació arbitrària
Sinònims i antònims es relacionen pel significat (paraules que volen dir el mateix o el contrari).
Derivats: tenen relació de significat i tambécomparteixen part del significant (lexema)
Rima: les paraules que rimen comparteixen part del significant
Camp semàntic: reuneix el conjunt de nocions relacionades per l’experiència i el coneixement de la realitat
Significat Sinònims: estimació, afecteAntònims: odi, desamor
Derivats
enamorat Relació Relació
amorosir necessària inequívoca
Rima Significant Referent Camp semàntic
temor Relació arbitrària sentiment
terrorfamília
tenor pare
PUNT 2: Comunicació
Podem dir que el llenguatge és “l’instrument” i la comunicació “el resultat”.
Llenguatge (definició): sistema de comunicació basat en signes lingüístics.
Comunicació (definició): pas d’informació entre un emissor i un...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.