The Authority
Páginas: 2 (427 palabras)
Publicado: 16 de febrero de 2013
Sentència núm. 305/2007 de 8 Novembre de l’Audiència Provincial de La Rioja (Secció 1ª) (JUR 2008\67127) Ponent: Ilmo. Sr. D. Alfonso Santisteban Ruiz
Es tracta d’una sentència que resol el recursd’apel·lació presentat contra la sentència dictada en Primera instància.
La citada sentència a banda de condemna a l’empresa demandada a abonar una quantitat de diners amb els seus corresponentsinteressos legals a la part actora, imposava també una multa de 180,30 euros com a sanció per haver actuat amb mala fe processal.
Aquesta sanció es dona perquè l’òrgan judicial va fer un requeriment allletrat de l’empresa demandada a l’acte de l’Audiència Prèvia per tal que aquest aportes un determinats documents corresponents a l’empresa en qüestió (models TC1 i TC2 de l’any 2005 concretament).Posteriorment es van fer dos requeriments per providència però la part demandada no va aportar els documents que se li demanaven.
Al interposar el recurs d’apel·lació demanen que es declari que la multas’ha imposat de forma indeguda, perquè tot i que admeten que van vulnera l’article 328 i següents de la LEC on es regula la obligació d’exhibició documental entre les parts, creuen que el jutge jaels va sancionar en els termes que preveu l’article 329 LEC atribuint valor probatori a la versió que va oferir la part actora, i per tan multar-los per no presentar els documents que se’ls requerienseria imposar una doble sanció per un sol incompliment.
El Tribunal de l’Audiència provincial en canvi, interpreta que els efectes de l’article 329 LEC no són una sanció per mala fe processal sinósimplement una normativa relativa a la valoració de la prova. Per això determinen que ens trobem en el supòsit de l’article 247 LEC de conculcació de les regles de la bona fe processal, en la que vaincórrer la part demandada al no aportar els documents que se li van exigir, sent per tan correcta la multa que va imposar el jutge de Primera instància i acaben conseqüentment desestimant el recurs...
Es tracta d’una sentència que resol el recursd’apel·lació presentat contra la sentència dictada en Primera instància.
La citada sentència a banda de condemna a l’empresa demandada a abonar una quantitat de diners amb els seus corresponentsinteressos legals a la part actora, imposava també una multa de 180,30 euros com a sanció per haver actuat amb mala fe processal.
Aquesta sanció es dona perquè l’òrgan judicial va fer un requeriment allletrat de l’empresa demandada a l’acte de l’Audiència Prèvia per tal que aquest aportes un determinats documents corresponents a l’empresa en qüestió (models TC1 i TC2 de l’any 2005 concretament).Posteriorment es van fer dos requeriments per providència però la part demandada no va aportar els documents que se li demanaven.
Al interposar el recurs d’apel·lació demanen que es declari que la multas’ha imposat de forma indeguda, perquè tot i que admeten que van vulnera l’article 328 i següents de la LEC on es regula la obligació d’exhibició documental entre les parts, creuen que el jutge jaels va sancionar en els termes que preveu l’article 329 LEC atribuint valor probatori a la versió que va oferir la part actora, i per tan multar-los per no presentar els documents que se’ls requerienseria imposar una doble sanció per un sol incompliment.
El Tribunal de l’Audiència provincial en canvi, interpreta que els efectes de l’article 329 LEC no són una sanció per mala fe processal sinósimplement una normativa relativa a la valoració de la prova. Per això determinen que ens trobem en el supòsit de l’article 247 LEC de conculcació de les regles de la bona fe processal, en la que vaincórrer la part demandada al no aportar els documents que se li van exigir, sent per tan correcta la multa que va imposar el jutge de Primera instància i acaben conseqüentment desestimant el recurs...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.