THE CONSTANT GARDENER

THE CONSTANT GARDENER
PREGUNTA 1
La població dels països del primer món són els únics responsables dels abusos que fan les farmacèutiques als països tercermundistes, ja que són la causa pels quals les farmacèutiques actuen i són els propis habitants els que controlen i treballen a les farmacèutiques. Tot i així si ens mirem a nosaltres mateixos no ens semblaria just que sens culpes d'un fetque esta per sobre nostre i no tinguéssim la possibilitat de canviar-lo. Aquest és doncs un dels principals problemes que tenim, perquè encara que acceptem ser els culpables col·lectivament d'aquesta injustícia social, no és pot senyalar a un sol individu ni a un grup ni tampoc ens podem autoproclamar culpables ja que no és cosa d'una persona ni de dos sinó de tots i cadascú dels habitants delspaïsos del primer món.
Tot i així crec que una persona que no coneix els actes ni les conseqüències no es culpable dels fets, per exemple encara que molta gent conegui els abusos de les farmacèutiques hi ha un nombre més gran de persones que no en són conscients ni poden imaginar el que es fa. D'aquesta manera ens podríem preguntar si només seriem culpables aquells que coneixem la veritat i larealitat dels fets, però això portaria a un altre problema, i es que encara que intuïm o haguéssim sentit a parlar dels abusos comesos per aquestes empreses, no coneixem tota la veritat ni tenim cap prova certa del que ens a arribat a les orelles. Per això possiblement aquest problema encara perduri en un món tant evolucionat tecnològicament però que segueix arrossegant problemes tant primitius comaquest.
Per solucionar el problema es podria pensar amb l'opció d'exigir una garantia que els medicaments que utilitzem no s'hagin obtingut vulnerant els drets de les persones dels països on s'han fabricat, però pensem que per molt que s'exigissin aquestes garanties, possiblement passaria igual que passa ara i els abusos es seguirien cometen de forma secreta o en llocs on aquests drets no fossinaplicables per les polítiques del país.
Aquest problema de les farmacèutiques no és únic , sinó que es extensible a molt altres productes. Per exemple un cas molt conegut per les persones seria el de la indústria tèxtil on sabem que moltes de les peces de roba i de les marques que portem han set fabricades sota unes condicions laborals mínimes vulnerant els drets dels treballadors i en algunscasos fins i tot poden haver estat fabricades per nens.
Finalment podríem dir que el problema de les farmacèutiques no es res més que un altre exemple de la vulneració dels drets humans portat a l'àmbit de la sanitat, es per això que se'ns es molt difícil poder trobar una solució, ja que ningú sap del cert el que passa, i el poder esta concentrat en uns pocs que ho controlen tot sense pensar en lesconseqüències que pot tenir per la resta.


PREGUNTA 5
Hi ha dos arguments principals que normalment s'ofereixen a favor de permetre la venda d'òrgans. En primer lloc hi ha el fet que els òrgans d'una persona els pertanyen a ells i que una persona ha de ser capaç de fer amb ells el que vulguin. En segon lloc, l'escassetat d'òrgans disponibles per a trasplantament és tan gran que les solucionsmés radicals per aconseguir òrgans addicionals són necessaris - i si es paga per ells, donarà lloc a més òrgans, llavors aquest lliurament està justificat.
Una sèrie d'arguments contra la venda d'òrgans que m’agradaria exposar. La primera consisteix en la preocupació per com vendre òrgans condueix a la mercantilització dels cossos humans, i la segona és la preocupació per l'explotació dels pobresen benefici dels rics.
Quant a la qüestió de la mercantilització, no està clar que només perquè l’òrgan existeixi dins d’una persona, aquesta tingui que ser la única “propietària” i que, per tant, aquesta persona mateixa també tindria que ser capaç de vendre’l al millor postor. Cadascú posseeix el seu cos en totalitat, però significa això que es pugui vendre’s en la esclavitud? Òbviament no,...