The Islamic Religion

Islam


La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per a pregar.
L'islam (en àrab الإسلام, al-islām ( ? i escolteu-ne la pronunciació en àrab), 'submissió [a les Lleis de Déu]')[1] és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII a la península aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab Al·là) va revelar elseu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril). Aquest missatge va quedar plasmat en l'Alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió.[2] El contingut fonamental d'aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu[3], així que la finalitat de la vida és sotmetre's a la Seva voluntat per tal de viure-hi en acord i obtenir la Salvació.
Els musulmansconsideren la seva religió com la versió final i universal d'una fe primordial monoteista revelada a diverses èpoques i en diversos indrets a través dels profetes, en especial Abraham (en àrab Ibrahim), Moisès (Mussa) i Jesús (Issa). La tradició majoritària sosté que els missatges i revelacions anteriors han estat alterats i que Muhàmmad és el darrer profeta, l'home perfecte que aporta el missatgedefinitiu i que tanca així el cicle profètic iniciat per Adam.[4] Per això, les dites i fetes del Profeta constitueixen un model a seguir per a tots els musulmans. Estan recollides en uns texts anomenats hadits, que es consideren gairebé tan sagrats com el propi Alcorà. El conjunt dels hadits constitueix la sunna, o "tradició [del Profeta]".[5]
Les pràctiques bàsiques de l'islam consisteixen a respectarels anomenats pilars de la religió, que són cinc actes de devoció obligatoris si es vol obtenir la salvació, i la creença en els sis articles de fe. D'altra banda, aquesta religió es caracteritza per no tenir litúrgia ni classe sacerdotal (excepte en algunes variants minoritàries), considerant que no ha d'haver-hi cap interlocutor entre el fidel i Déu.[2]
Per tal de codificar el comportament delshomes explicat en les fonts documentals, que per llur natura de missatge revelat permeten diverses interpretacions, s'ha desenvolupat la "llei islàmica" o xaria, que regeix tots els aspectes de la vida humana, sense que es contempli cap divisió entre vida religiosa, personal, social o política.[6]
Avui dia, els musulmans es divideixen bàsicament entre sunnites i xiïtes. Els primers, anomenatstambé "ortodoxos", constitueixen una majoria aclaparadora (al voltant del 90%), mentre que els segons, situats principalment a l'Iran i a l'Iraq, formen poc més d'un 10% del conjunt de fidels. Existeixen, però, altres corrents minoritaris així com nombroses escoles de pensament dins dels corrents principals.
L'islam és la segona religió més gran del món, comptant amb prop de 1.570 milions defidels, és a dir, amb aproximadament el 23% de la població mundial.[7] Al voltant d'un 13% viuen a Indonèsia, el major país musulmà,[8] 31% al subcontinent indi,[8] 20% a l'Orient pròxim[9] i 15% a l'Àfrica subsahariana.[7] També hi ha comunitats importants a la Xina i a Rússia, així com a zones del Carib. Tanmateix es poden trobar comunitats d'immigrants i convertits a gairebé arreu del món.
Sovintaquesta religió es representa amb un creixent lunar, present a moltes banderes dels països musulmans, a vegades al costat d'una estrella. Igualment s'hi sol associar el color verd.
Taula de continguts [amaga]
1 Etimologia i significat
1.1 Altres especificacions
2 Creences i pràctiques
2.1 Articles de fe
2.2 Pilars de l'islam
3 Texts i lleis
3.1 Alcorà
3.2 Tradició del Profeta
3.3 Lleiislàmica
3.4 Jurisprudència
4 Corrents de pensament
4.1 Escoles teològiques (kalam)
4.2 Filosofia (fàlsafa)
5 Branques de l'islam
5.1 Sunnites
5.2 Xiïtes
5.3 Kharigites
5.4 Sufisme
6 Llocs sants i símbols
7 Societat
7.1 Vida personal i familiar
7.2 Religió i política
7.3 Art i cultura
7.4 Altres aspectes
8 Història
8.1 Muhàmmad
8.2 Període primerenc
8.3 Període d'esplendor
8.4...