The Turin Horse

“The Turin Horse”: el final per Béla Tarr En la que, en paraules del cineasta hongarès Béla Tarr, és la seva última pel·lícula, el cavall a què fa referència el títol no és altre que el mateix que vaprotagonitzar un dels darrers episodis en la vida del filòsof alemany Friedrich Nietzsche, el gener del 1889, en terres torineses, tot just abans del seu definitiu esfondrament psicològic. Una veu enoff introductòria ens advertirà: “[...] del cavall, no en sabem res”. És el cavall al qual Nietzsche va llançar-se al coll, plorant, en veure com el seu amo el fuetejava davant la tossuderia del’animal. Aquest fet, aparentment anecdòtic, serveix d’excusa al director hongarès per traçar una història que pren el cavall, el seu amo i la seva filla com a protagonistes immersos en un entorn apocalíptic—el fort vent que bufa impenitent a l’exterior de la casa dels protagonistes sempre serà present— que anticipa el final dels temps. Mitjançant una atmosfera obscura i opressiva (la pel·lícula estàrodada en rigorós blanc i negre), i una plasticitat visual propera a la pintura, Béla Tarr durà l’espectador, al llarg de cent-cinquanta minuts, cap a la desfeta del món tal i com el coneixem. The TurinHorse (2011) és la representació de la desintegració, més que del món, de la humanitat; una metàfora que sens dubte defineix prou bé l’esdevenir de la societat occidental després de la mort delfilòsof, el 1900. Nietzsche va pronosticar la mort de Déu i la necessitat del ressorgiment d’un nou home deslligat de qualsevol espiritualitat i únicament centrat en sí mateix; en la seva capacitat deraonar. Es pot interpretar la figura del cavall com la manifestació del mateix filòsof alemany. Un cavall que a mesura que vagi avançant la història anirà emmalaltint progressivament, s’anirà apagant. Uncavall trist i acabat com el món que l’envolta, com els seus protagonistes. El director hongarès vol, a través de The Turin Horse, mostrar el seu pessimisme més sever envers la humanitat i el món...