Thommas Man

Aquest assaig sobre el llibre, la mort a Venècia, expressarà tots els meus pensaments i sentiments interns,a l’hora de llegir aquest llibre. Respecte al que deia,hauria de dir que m’ha aportat una visió molt clara sobre que és la inspiració artística. En aquest cas, l’Achenbach, s’inspira mitjançant el contacte visual, tal i com feienaltres autors de gran prestigi amb les muses, tot i que ell ho fa amb un noi menor d’edat.
Així mateix, si parlo de la meva experiència a l’hora de llegir el llibre,he de començar dient que he buscat un lloc on el soroll no estigués present, i que així no pogués interrompre la meva lectura, en tant que no volia perdre’m cap detall del’ambient i dels sentiments que se’ns descriuen.
Respecte al tema dels meus sentiments i pensaments. M’agradaria destacar que no pensava que els sentiments sorgissintan ràpid. Això succeeix a conseqüència del contingut del llibre, que m’ha fet sentir la historia com si fos real, i en aquest cas, que fos jo qui l’estigués experimentant.Tot el contrari, ha succeït amb els pensaments, els quals han tardat més en aparèixer, ja que va ser un cop finalitzada la lectura, quan vaig començar a preguntar-meles diferents interpretacions que podia tenir el llibre. Tot i que al principi pensava que era una cosa, amb la segona rellegida del llibre, no vaig saber decidir-meentre alguna de les dues, i per això vaig optar per fer una barreja de les dues interpretacions. Què predomina més, la mort o l’amor a Venècia?
En conclusió, aquestllibre m’ha fet despertat moltes preguntes, i sobretot aquelles relacionades amb les relacions entre persones grans i petites,tot i que no siguin sempre físicament.