Tibet
Páginas: 13 (3232 palabras)
Publicado: 10 de noviembre de 2012
Tibet
El Tibet pertany a la República de la Xina, la seva capital es Lhasa. El Tibet xinés només es una part del conjunt del Tíbet tradicional.
Quan parlem de Tíbet tradiconal vol dir aquell espai on es comparteix llengua, escritura i religió (budista- tàntrica).
Tradicionalment el Tibet estava dividit en 4 regions:
NGARI: tibet central. Forma part de la regió autònoma del Tibet.TSANG y U: tibet occidental . També forma part de la regió atòmica del Tibet.
AMDO (tibet oriental) y KHAN: formen part d’altres províncies de la regió autonòmica del Tíbet.
El Tibet es troba sobre l’altiplà més alt del món de 2.000km2 de superfície i 3.200km d’altitud.
Té una superfície de 3.500km2 i la població és només de 600.000 de persones. Cal destacar però, que es tractad’una xifra aproximada ja que mai s’ha fet cap cens. Per tant, la major part del país no està habitada.
El Tibet es considerat el castell d’aigua ja que d’aquí surten rius molt cabalosos que proporcionen aigua a gran part del continent asiàtic.
La distància entre l’Himàlaia central a l’occidental es de 2500km.
La capital del Tibet és LHASA; avui en dia hi ha una població de 3000habitants, on hi ha gran número de xinesos, de cada 1 tibetà ens trobem a 3 xinesos. Aquesta capital cada any rep dos milions de turistes.
ETNIA
Els tibetans també tenen ètnies, així que podem trobar els que son alts i forts que serien del Tibet oriental i d’altres que tenen més semblances amb els nepalesos que es troben al Tibet central.
Història del Tibet
Si partim que la històriad’un poble comença des de que es troben fonts escrites, llavors la història dels tibetans comença al segle VII, època on es produeix la conversió al budisme d’aquest poble.
A més, sabem que els tibetans barregen els fets històrics dels purament mitològics, i en ocasions és difícil saber quan acaba un i quan comença l’altre.
Cal destacar que es tracta d’un poble nòmada que no té ni rodes, ja queel consideraven un element prohibit.
El tibetans parlen de la seva història des de 125 aC.
➢ La seva història comença amb uns pastors que es troben a un senyor dalt d’una muntanya i el consideren el seu rei. Aquest rei no mor sinó que al temps de romandre a la Terra puja al cel a través d’una corda de llum i torna al seu imperi diví.
El següent rei ve de la mateixa manera ise’n va també seguint la corda de llum. Així fins a 7 reis, ja que quan arribà el vuitè rei un dels seus consellers li talla el fil de llum, impedint que el rei pugui pujar al seu regne diví, llavors, quan aquest vuitè rei morí li han de fer un funeral semblant al dels mortals,encara que enterrat amb serveis i animals. Serà el fill d’aquest rei passarà a ser rei.
El rei número 32 unifica lestribus nòmades més importants, considerant-se el rei com el cap per primer cop.
➢ El rei número 33 SONGTSEN GAMPO: es considera el primer rei històric del Tibet entre 617-679. Aquest rei ja té nocions dels països veïns i considera oportú la realització d’ aliançes amb els pobles veïns (Xina i Nepal) al veure amenaçada la seva autoritat pels seus consellers. Per tal d’ aconseguir aquestesaliances va convertir-se a la religió budista (fins a aquets moment els tibetans havien tingut una religió (BON) plagada de rituals). Podem considerar que la conversió al budisme va ser bàsicament motius polítics. Cal destacar que la població continuava creient en la religió prebudista, i només el rei era el reconvertit.
SONGTSENG GAMPO va casar-se amb dos princeses budistes, una xinesa il’altra nepalesa. Els tibetans consideren que va ser la princesa xinesa que va portar la figura del buda, i el rei crea els 13 centres budistes. Els xinesos deien que sota terra en el territori del Tibet hi havia una ogra dolenta a favor de la religió prebudista, que evitava l’ arribada de la religió budista al territori. Per tal d’aconseguir l’entrada del budisme el que calia era: construir...
El Tibet pertany a la República de la Xina, la seva capital es Lhasa. El Tibet xinés només es una part del conjunt del Tíbet tradicional.
Quan parlem de Tíbet tradiconal vol dir aquell espai on es comparteix llengua, escritura i religió (budista- tàntrica).
Tradicionalment el Tibet estava dividit en 4 regions:
NGARI: tibet central. Forma part de la regió autònoma del Tibet.TSANG y U: tibet occidental . També forma part de la regió atòmica del Tibet.
AMDO (tibet oriental) y KHAN: formen part d’altres províncies de la regió autonòmica del Tíbet.
El Tibet es troba sobre l’altiplà més alt del món de 2.000km2 de superfície i 3.200km d’altitud.
Té una superfície de 3.500km2 i la població és només de 600.000 de persones. Cal destacar però, que es tractad’una xifra aproximada ja que mai s’ha fet cap cens. Per tant, la major part del país no està habitada.
El Tibet es considerat el castell d’aigua ja que d’aquí surten rius molt cabalosos que proporcionen aigua a gran part del continent asiàtic.
La distància entre l’Himàlaia central a l’occidental es de 2500km.
La capital del Tibet és LHASA; avui en dia hi ha una població de 3000habitants, on hi ha gran número de xinesos, de cada 1 tibetà ens trobem a 3 xinesos. Aquesta capital cada any rep dos milions de turistes.
ETNIA
Els tibetans també tenen ètnies, així que podem trobar els que son alts i forts que serien del Tibet oriental i d’altres que tenen més semblances amb els nepalesos que es troben al Tibet central.
Història del Tibet
Si partim que la històriad’un poble comença des de que es troben fonts escrites, llavors la història dels tibetans comença al segle VII, època on es produeix la conversió al budisme d’aquest poble.
A més, sabem que els tibetans barregen els fets històrics dels purament mitològics, i en ocasions és difícil saber quan acaba un i quan comença l’altre.
Cal destacar que es tracta d’un poble nòmada que no té ni rodes, ja queel consideraven un element prohibit.
El tibetans parlen de la seva història des de 125 aC.
➢ La seva història comença amb uns pastors que es troben a un senyor dalt d’una muntanya i el consideren el seu rei. Aquest rei no mor sinó que al temps de romandre a la Terra puja al cel a través d’una corda de llum i torna al seu imperi diví.
El següent rei ve de la mateixa manera ise’n va també seguint la corda de llum. Així fins a 7 reis, ja que quan arribà el vuitè rei un dels seus consellers li talla el fil de llum, impedint que el rei pugui pujar al seu regne diví, llavors, quan aquest vuitè rei morí li han de fer un funeral semblant al dels mortals,encara que enterrat amb serveis i animals. Serà el fill d’aquest rei passarà a ser rei.
El rei número 32 unifica lestribus nòmades més importants, considerant-se el rei com el cap per primer cop.
➢ El rei número 33 SONGTSEN GAMPO: es considera el primer rei històric del Tibet entre 617-679. Aquest rei ja té nocions dels països veïns i considera oportú la realització d’ aliançes amb els pobles veïns (Xina i Nepal) al veure amenaçada la seva autoritat pels seus consellers. Per tal d’ aconseguir aquestesaliances va convertir-se a la religió budista (fins a aquets moment els tibetans havien tingut una religió (BON) plagada de rituals). Podem considerar que la conversió al budisme va ser bàsicament motius polítics. Cal destacar que la població continuava creient en la religió prebudista, i només el rei era el reconvertit.
SONGTSENG GAMPO va casar-se amb dos princeses budistes, una xinesa il’altra nepalesa. Els tibetans consideren que va ser la princesa xinesa que va portar la figura del buda, i el rei crea els 13 centres budistes. Els xinesos deien que sota terra en el territori del Tibet hi havia una ogra dolenta a favor de la religió prebudista, que evitava l’ arribada de la religió budista al territori. Per tal d’aconseguir l’entrada del budisme el que calia era: construir...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.