Tiempo de cavallerias

TEMPS DE CAVALLERS I CAVALLERIES
El cavaller valencià Joanot Martorell (1410-1465) personifca un tipus social característic del lloc on ell mateix va nàixer i va viure principalment i de la seua època. De fet, tipifca tants cavallers de ventura que, de cort en cort, de torneig en torneig i de guerra en guerra, van recórrer els camins de l’Europa del segle XV. La capacitat d’observació i lacultura cavalleresca i literària de l’autor del Tirant lo Blanch, li van permetre acumular en les corts reials de València, Westminster i Nàpols una informació que ell reinterpretarà literàriament.
Les principals cultures literàries europees de la tardor de l’edat mitjana inclouen, al costat de les cròniques, obres de realitat o aparença autobiogràfca i centrades en la fgura delcavaller: biografes més o menys novel-lades i novel·les cavalleresques, entre les quals destaca el Tirant lo Blanch, “la millor obra del món”, segons Cervantes, que compara el realisme de l’obra amb les inversemblants novel·les de cavalleries que tant van proliferar als regnes hispànics durant el segle XVI.

JOANOT MARTORELL: ORÍGENS FAMILIARS
Les investigacions relativament recents de Villalmanzo ide Chiner ens permeten conéixer de manera bastant aproximada la biografa de Joanot Martorell. És molt probable que els seus avantpassats s’establiren a la zona de Gandia de resultes de la conquista del Regne de València per Jaume I. Procedien segurament de la localitat a què remet el seu cognom. Des de la seua arribada, els Martorell van viure un procés d’ascens social semblant al d’altresllinatges de colons benefciats amb alqueries islàmiques al nou regne. Almenys des de 1342 els Martorell ocupen importants càrrecs municipals i en 1350 passen a la cort del marqués de Villena i futur duc de Gandia. En 1371, Guillem Martorell, besavi de Joanot, és armat cavaller. I exercix ofcis administratius en la cort ducal d’Alfons el Vell, al mateix temps que comença a adquirirsenyorius a la Safor i la Marina. L’avi de Joanot, dit també Guillem, va servir així mateix el duc de Gandia en llocs de confança i, en 1399, el rei Martí I l’associa a l’administració reial. En 1396 Francesc, fll de Guillem i futur pare de Joanot, es troba adscrit també a la casa ducal i en 1397 es casa amb Damiata Abelló, em-parentada amb l’important llinatge dels Mercader.
En 1399, el matrimoniMartorell es trasllada a València i s’establix a la ciutat; concretament, a la parròquia de Sant Bartomeu, de la desapareguda església de la qual queda únicament un campanar de fsonomia barroca, Durant tot el regnat de Martí I Guillem i Francesc Martorell van gaudir del favor reial i el sobirà els va encarregar missions diplomàtiques. Guillem va ser elevat a la categoria de cavalleren 1402 i Francesc en 1409.
Ambdós van acumular per a la família béns de fortuna i senyorius. Van ser recaptadors d’impostos reials, propietaris d’immobles i de valors i hòmens de negocis que fins i tot van arribar a deixar diners al monarca. Francesc
arribà a ser elegit jurat de València en 1412 i conseller pel braç nobiliari en 1414. En 1410 havia mort sense descendència MartíI; en 1412 compromissaris valencians, catalans i aragonesos reunits a Casp van elegir com a rei l’infant castellà Ferran de Trastàmara. L’infuent dominic i futur sant Vicent Ferrer va tindre un paper decisiu en l’elecció. València, no obstant això, es va dividir en dos faccions nobiliàries, els Vilaragut i els Centelles, en suport, respectivament, de l’infant Ferran i del seu antagonista,el comte Jaume d’Urgell, que no havia acceptat el dictamen de Casp. El fracàs a Morvedre dels urgellistes l’any 1412 i la defnitiva derrota a Balaguer, l’octubre de 1413, del comte i el seu empresonament perpetu va entronitzar als estats de la Corona d’Aragó la dinastia de Trastàmara. Ferran I va morir en 1416, deixant el tron al seu fll Alfons.

LA FORJA DEL CAVALLER ESCRIPTOR
Joanot va...