tierra franciscnana

Tierra Franciscana
Si una obra va tenir repercussió en la premsa, i acceptació entre el públic, aquesta va ser Tierra Fransicana. Josep Nogué viatja a Rieta (Itàlia) el 1918 invitat per un delsseus alumnes, Francesco Palmegiani. Així escriu el paisatge que veu des de casa seva: “No podía imaginar yo que al día siguiente de llegar, cuando me levanté y me asomé a la ventana para ver el paisajeque de noche no había podido observar, el sol saliendo de detrás de unas colinas me impresionara de esa manera. Fue algo muy fugaz, como un amor a primera vista”1.
A partir d’aquesta visió fugisserai enamoradissa, l’artista realitza diferents apunts al natural. Haurà de passar un any perquè es tanqui al seu estudi romà, i els utilitzi com esbossos de Tierra Franciscana. L’obra no és larepresentació d’una sola matinada sinó al contrari. La conjunció de diferents crepuscles matutins que l’artista retratà.
En les grans obres paisatgístiques del període Romà de Nogué, l’artista aplica unapinzellada curta i seguida. Mitjançant aquesta tècnica—coneguda com a divisionisme—aconsegueix crear la sensació de moviment i vibració produït per la llum en l’albada. A Tierra Franciscana, Nogué tambéretalla la silueta de les muntanyes, on hi ha amiga un petit convent franciscà, un fet inusual ja que la majoria d’aquests conjunts monacals es troben al centre de les ciutats. Potser aquest fet–casual o no- bateja la peça.
La recepció de l’obra a Roma (1919) i Madrid (Exposición Nacional de Bellas Artes, 1920) és molt positiva. Molts anys més tard, en les seves memòries, Nogué recorda lafelicitació que va rebre de Joaquim Sorolla, mestre del luminisme espanyol: “me felicitó y me dijo que él nunca se había atrevido con ese tema, pero que la pequeña pincelada que había aplicado para resolverla reverberación había sido descisiva en el logro obtenido”2.
Per analitzar Tierra Franciscana en profunditat, cal tenir present la formació acadèmica de Nogué. Alumne de l’Academia de Bellas...