tierra

8. «PRELUDI DE TRASPÀS»
1. L’àvia s’està morint. Hi ha persones que es moren amb placidesa, però l’àvia és de les que abans de morir estan molt neguitoses, tal com es pot comprovar en el textsegüent:
Amb l’àvia, però, les coses no lliscaran amb tanta finor, amb l’àvia patirem molt. Té massa por, i tots els massa són dolents, fins i tot per morir-se. Ha tingut adormida la llavor d’aquestaferedat a la seva ànima més de vint anys, i, ara, aprofitant el seu decandiment —que sempre arriba, sempre, segons ens diu la tia Ramona als joves— li ha germinat a les entranyes i les hi ha omplertd’arrels insidioses, que no la deixen expirar amb tranquil·litat. (p. 43-44)
a) Després de llegir tot el relat, digueu si creieu que l’esfereïment i la por de l’àvia tenen justificació.
2. Jesús Moncadaaprofita, enmig de la història principal, per a fer-nos conèixer algunes coses de la tia Ramona, «la que recorda fins i tot els records dels altres». A través d’ella sabem quin és l’origen del neguit del’àvia:
a) Mitjançant la informació que hi ha al text, feu un retrat de la tia Ramona i expliqueu com devien ser les seves trobades amb Honorat, l’apotecari.
b) La tia Ramona és la que sap l’origende tot el neguit que té ara la dona agonitzant. Feu una síntesi de com va anar «allò de la figuera».
c) Gràcies a la tia Ramona es pot comprendre la reacció de l’àvia quan va morir l’avi. Justifiqueula pressa de l’àvia a tallar la figuera.
3. Al text ens queda clara l’opinió de l’àvia sobre la figuera plantada al pati; tot eren desavantatges:
a) Feu una llista dels desavantatges que quedenexplicitats al text. Afegiu-hi algun avantatge que podia tenir la presència de la figuera.
4. El relat, com és habitual en la prosa de Moncada, és ric en locucions i frases fetes que contribueixen adonar agilitat i un to popular al text. Expliqueu la diferència entre locució i frase feta i, després, feu frases que incloguin les locucions i frases fetes que hem seleccionat i que permetin...