Tim Burton i l'Expressionisme

1

1. INTRODUCCIÓ Tim Burton és un director tan aplaudit com criticat. D'una banda, es considera que el cinema de Burton és original, únic i estimulant; mentre que d'altres el defineixen com un director amb poca habilitat per a la narració d'una història, donant més èmfasi a la part visual que no pas a l'argument.
El peso de lo visual en detrimiento de la narración, la incapacidad deldirector para contar al historia, casi siempre relegada a un segundo plano ante el arrollador poder de su imaginería visual. Un cine que, según muchos críticos y analistas, se recrea en los motivos visuales y estéticos que convierten a los filmes de Burton en un ejercicio de preciosistas y fantasiosas estampas carentes de significado. (Marcos Arza, M., 2010: 21)

Tot i això, no es pot negar que Burtonés tot un autor; al llarg del temps ha anat constituïnt una firma que es fa palesa en cada fotograma dels seus films. El director nordamericà ha aconseguit una de les coses més difícils en el panorama actual del cinema, fer cinema d'autor amb una marca pròpia caracteritzada pel seu excentrisme sense renunciar a ser un èxit a taquilla recolzat per la industria de Hollywood. Una clara mostra de laseva firma present en les seves pel·lícules, és que aquestes reflecteixen, mitjançant els decorats i el disseny estètic i visual, la complexitat i profunditat de la ment dels seus personatges que Solaz (2003) defineix així:
“Héroes solitarios, rebeldes marginales, ingenuos bienintencionados e

involuntariamente subversivos que son sistemáticamente malinterpretados por la sociedad”. (Solaz, L.,2003: 632)

Des de sempre el cinema s'ha inspirat en corrents sorgides de moviments artístics, ja siguin contemporànis com del passat; un cas molt clar és el de Tim Burton. El director plasma l'estètica expressionista en moltes de les seves pel·lícules amb una clara voluntat de copsar la psicologia dels personatges en l'entorn que els envolta; és aquesta doncs, una de les característiques que mésl'acosten al corrent artístic sorgit a Alemanya. El motiu i tema central d'aquest treball és doncs, fer una anàlisi de la influència que ha tingut l'expressionisme alemany en el cinema de Tim Burton. Es tracta de comparar les obres principals del director nordamericà - centrant-se sobretot en Eduardo Manostijeras-, amb les dels grans mestres de l'expressionisme com Frinz Lang – Metrópolis- iRobert Wiene – El gabinete del Dr. Caligari-.

2

2. L'EXPRESSIONISME ALEMANY 2.1 Definició i característiques L'expressionisme alemany té la intenció d'explicar i expressar els sentiments i les emocions -sovint emocions negatives com la angoixa i l'opressió- per sobre de la realitat objectiva, la qual cosa es fa mitjançant la deformació de les coses. Així doncs, l'estat d'ànim dels personatges estransmet a través del simbolisme de les formes (línies, volums, valors plàstics...); d'aquesta manera, el decorat és una projecció del que sent el personatge i passa a formar part de la pròpia acció. Es tracta d'anar més enllà de la pròpia realitat, com apunta Paul Leni:
“(...) crear unos decorados tan estilizados que marginen cualquier referencia a la realidad. Lo que la cámara percibe no es larealidad externa, sino la de los acontecimientos internos, que resulta más profunda, efectiva y conmovedora que la que vemos todos los días... Creo que el cine es capaz de captar y reproducir esa otra realidad”. (Citat a Sanchez Noriega, 2002: 214)

Aquest moviment, que va conformar un “cinema de vanguardia excepcional” (Zubiaur 2005:187) a Alemanya, ja havia tingut un desenvolupament pictòricprevi a partir d'un grup d'estudiants d'arquitectura aficionats a la pintura coneguts com Die Brücke (1905-1913); el grup d'artistes va crear un manifest de fundació del moviment arístic en el qual es reivindicaven els seus pensaments, els quals recollien les idees fonamentals de l'expressionisme, un art que “huiría de lo figurativo para centrarse en las emociones” (Espinós, P. 2008: 2). Més...