tim burton

El pensament creatiu de Tim Burton.
Introducció.
Dibuixant, escriptor i artista plàstic, Burton ha col·laborat també en altres produccions animades, començant la seva carrera a la factoria Disney, on va participar en la pel·lícula Tod i Toby (1981) tot i que a la pel·lícula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.
La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir latècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe. L'argument gira al voltant d'un nen que, com Burton, idolatra al seu idol de la pantalla, des de la seva infancia, Vincent Price.
Ja des de la seva òpera prima, es veu en el director una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això hacreat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.
El primer llarg metratge de Burton va ser l'adaptació de Pee-Wee's Big Adventure (La gran aventura de Pee-Wee) (1985). Aquesta va rebre critiques molt negatives, però aquest fet va donar a conèixer el peculiari especial sentit de la creativitat d'aquest gran director de cinema. Després va continuar amb Beetlejuice (1988), una comèdia de fantasmes d'humor negre. Aquesta cinta a més de catapultar-lo a la fama va popularitzar a tot el món la seva particular visió i la seva no sempre compresa estètica.
Gràcies a aquest treball li van encarregar més endavant portar Batman al cinema (1989), escollint com aprotagonista a Michael Keaton (amb qui ja havia treballat a Beetlejuice) i com a dolent Joker a Jack Nicholson. La pel·lícula va resultar un èxit comercial, cosa que va precipitar una seqüela, igualment dirigida per Burton: Batman Returns (Batman torna) (1992).
Després va arribar Edward Scissorhands el 1991, un dels seus projectes personals, fora de l'ambient de vendes i popularitat. Lesactuacions de Johnny Depp, Winona Ryder i Dianne Wiest van aconseguir que aquesta cinta esdevingués una pel·lícula de culte. La causa, potser, és la seva estètica visual portada al límit, tant en la composició de quadres com en els colors i els dissenys dels llocs, dels personatges i dels objectes. L'argument de la pel·lícula, a més aporta una dosi del romanticisme més innocent, ja que la història esveu a través dels ulls del protagonista; un jove que no sabia el que era l'amor. És tal el sentiment que exerceix que resulta emotiu i entranyable al mateix temps.
Des de 1990, Burton havia estat treballant com a productor i director d'art en un projecte que havia esbossat des dels seus anys d'animador a la Disney Nightmare Before Christmas (1993) (Malson abans de Nadal), una cinta d'animacióquadre per quadre (stop motion) amb ninots tridimensionals. La pel·lícula va ser dirigida per Henry Selick i va aconseguir més seguidors per Burton, que molts cops és confós com a director de la pel·lícula. La banda sonora de la pel·lícula va ser composta per Danny Elfman, un músic que sempre ha estat al costat del director. Les seves cançons van convertir Nightmare Before Christmas en un granmusical. El disseny de les escenografies, els personatges i el guió van aconseguir fer d'aquesta pel·lícula una petita obra mestra no gaire compresa per la crítica.
Burton mai ha negat la influència que ha rebut de la ciència-ficció sobretot d'aquella que venia del cinema camp, de las pel·lícules de baix pressupost que es feien als anys 50, les de monstres, vampirs i altres atrocitats. Aquestainfluència es va bolcar de ple al film Ed Wood (1994), de nou amb Johnny Depp en el paper principal. Com el títol indicava, la cinta era la biografia del tristament cèlebre director de cine Edward D. Wood Jr.; el que per a molts és el pitjor director de la història del cinema. Les pel·lícules de Wood estaven trufades de gags del pitjor gust; la seva temàtica era la ciència-ficció, el terror i el...