Tincion vital

Crèdit 6: Proves microbiològiques.
CFGM laboratori. David Correas Maya.
Pràctica:Tinció vital Data: 11/11/10OBJECTIU:

Diferenciar entre cèl·lules vives i mortes observant la seva mobilitat. Observar la morfologia de les cèl·lules.

MATERIALS I REACTIUS:

– Nansa de Kolle.
– Fogonet.
–Portaobjectes.
– Cobreobjectes
– Pinça.
– Pipeta Pasteur.
– Suport de tinció.
– Safata.
– Blau de metilè 1 : 1000.
– Microscopi.
– Dissolució de Èter etílic ietanol 1:1.
– Oli d’immersió.
– Llevat comercial.
– Llevat caducat.
– Suspensió de llevat en aigua i sucre incubat a 37ºC 24hores.

FONAMENT TEÒRIC:

El fonament de les tincionsestà en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant. L'afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèl·lules, com elsleucòcits eosinòfils. Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques. Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, ihom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cel·lular. Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat per certes estructures iresisteix la posterior rentada amb alcohol o amb un àcid, i el segon colorant actua sobre els elements que no havien fixat el primer. Aquest principi regeix en la tinció de Gram, en la qual, un cop lamostra ha estat fixada per calor, és impregnada d'una solució de violeta de genciana fenicada i una solució de iode, rentada amb alcohol etílic i sotmesa a la segona tinció, dita de contrast, ambfucsina, safranina o eosina. Els microorganismes que han retingut el primer colorant són anomenats grampositius, i els que resten amb color fucsina, gramnegatius. La tinció de Giemsa és emprada per a...