tio pepe
Páginas: 5 (1172 palabras)
Publicado: 19 de noviembre de 2014
Biografia
Josep Carner i Puig-Oriol neix a Barcelona, el 9 de febrer de 1884, i mor a Brussel·les, el 4 de juny de 1970. Fill únic d'un matrimoni de classe mitjana i cultivat. El pare havia treballat com a redactor d'El Correo Catalán –el diari carlí– i dirigia la revista catòlica La Hormiga de Oro. El petit Josep manifesta la seva vocació literària amb una precocitat inusual i un talentpropi dels nens prodigi: als dotze anys ja és col·laborador destacat i regular de la revista L'Aureneta, als quinze anys –el 1899– guanya el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona, i fins al 1905 arriba a guanyar-ne tretze.
Es llicencia en Dret el 1902 i en Filosofia i Lletres el 1904, any en què publica el seu primer llibre de versos, Llibre dels poetes –d'influència modernista–, alhoraque dirigeix la revista literària Catalunya i inicia la col·laboració com a periodista polític a La Veu de Catalunya, diari oficial de la Lliga Regionalista.
La figura de Josep Carner com a poeta està vinculada al Noucentisme, moviment polític i filosòfic endegat per intel·lectuals vinculats a l'obra política de Prat de la Riba i la Lliga Regionalista, que té el seu inici simbòlic l'any 1906amb l'aparició de dos textos fonamentals: per una banda el Glosari d'Eugeni d'Ors, columna diària a les pàgines de La Veu de Catalunya des de la qual Ors va elaborar el corpus filosòfic del moviment, i per l'altra la publicació de Els fruits saborosos de Josep Carner, que és la plasmació del nou ideal estètic, volguda antítesi del Modernisme on es concentren tots els valors que vol promoure elNoucentisme: classicisme, civilitat, ironia i tendresa.
Durant aquests anysJosep Carner és una figura molt popular. Convertit en líder de la nova generació de poetes, el seu prestigi no deixa d'augmentar amb l'aparició de nous llibres: Verger de les galanies (1911) en el qual crea un nou estil de poesia amorosa, joiós, reverencial o elegíac. Assimila, en aquest i en els següents llibres, lainfluència de Petrarca, Keats i fins i tot de Baudelaire o de Leopardi.
Després de Les Monjoies (1912), publica La paraula en el vent (1914), on són revelades totes les gammes del sentiment amorós, que el duran a una primera plenitud poètica, amb l'aparició de Auques i ventalls (1914), on reprèn la tradició satírica i reflecteix la Barcelona costumista i política de l'època.
Amb Bella terra, bellagent (1918) i L'oreig entre les canyes (1920), continua en plenitud el tema del paisatge, de la quotidianitat, de l'amor i de la pàtria.
Protegit per Enric Prat de la Riba, el seu pes dins la Lliga Regionalista es va incrementant i imposa els seus criteris intel·lectuals i polítics en la redacció de La Veu de Catalunya. Mort Prat de la Riba, el 1917, Josep Carner és progressivament desplaçat,cosa que influeix en la creació d'Acció Catalana (1922).
Tradueix de ben jove obres de Charles Dickens, William Shakespeare, Molière, Tristan Bernard, Selma Lagerlöf, Mark Twain, Arnold Bennett, Villiers de l'Isle Adam, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine. Després del 1920 publica encara les traduccions de títols tan emblemàtics de la literatura universal com Robinson Crusoe, de DanielDefoe; Alícia en terra de Meravelles, de Lewis Carroll, i Pickwick, de Charles Dickens, entre d'altres, a més d'una antologia de poesia xinesa, Lluna i llanterna (1935).
De fet, ja a l'any 1920 fa cinc anys que és casat amb Carmen de Ossa, i pare de família, però malgrat el seu prestigi literari, no té una font d'ingressos fixos i la seva posició econòmica és precària. Això l'impulsa a feroposicions al cos diplomàtic i, el gener de 1921, és nomenat vicecònsol a Gènova. Des d'aleshores i fins a la seva mort, no torna mai més a residir de manera permanent a Catalunya.
La vida de diplomàtic comporta un periple que s'inicia a Gènova i prossegueix per a San José de Costa Rica –on va ser cònsol–, Le Havre, Hendaia i Beirut, Brussel·les i París. Mentre, publica El cor quiet (1925), llibre...
Biografia
Josep Carner i Puig-Oriol neix a Barcelona, el 9 de febrer de 1884, i mor a Brussel·les, el 4 de juny de 1970. Fill únic d'un matrimoni de classe mitjana i cultivat. El pare havia treballat com a redactor d'El Correo Catalán –el diari carlí– i dirigia la revista catòlica La Hormiga de Oro. El petit Josep manifesta la seva vocació literària amb una precocitat inusual i un talentpropi dels nens prodigi: als dotze anys ja és col·laborador destacat i regular de la revista L'Aureneta, als quinze anys –el 1899– guanya el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona, i fins al 1905 arriba a guanyar-ne tretze.
Es llicencia en Dret el 1902 i en Filosofia i Lletres el 1904, any en què publica el seu primer llibre de versos, Llibre dels poetes –d'influència modernista–, alhoraque dirigeix la revista literària Catalunya i inicia la col·laboració com a periodista polític a La Veu de Catalunya, diari oficial de la Lliga Regionalista.
La figura de Josep Carner com a poeta està vinculada al Noucentisme, moviment polític i filosòfic endegat per intel·lectuals vinculats a l'obra política de Prat de la Riba i la Lliga Regionalista, que té el seu inici simbòlic l'any 1906amb l'aparició de dos textos fonamentals: per una banda el Glosari d'Eugeni d'Ors, columna diària a les pàgines de La Veu de Catalunya des de la qual Ors va elaborar el corpus filosòfic del moviment, i per l'altra la publicació de Els fruits saborosos de Josep Carner, que és la plasmació del nou ideal estètic, volguda antítesi del Modernisme on es concentren tots els valors que vol promoure elNoucentisme: classicisme, civilitat, ironia i tendresa.
Durant aquests anysJosep Carner és una figura molt popular. Convertit en líder de la nova generació de poetes, el seu prestigi no deixa d'augmentar amb l'aparició de nous llibres: Verger de les galanies (1911) en el qual crea un nou estil de poesia amorosa, joiós, reverencial o elegíac. Assimila, en aquest i en els següents llibres, lainfluència de Petrarca, Keats i fins i tot de Baudelaire o de Leopardi.
Després de Les Monjoies (1912), publica La paraula en el vent (1914), on són revelades totes les gammes del sentiment amorós, que el duran a una primera plenitud poètica, amb l'aparició de Auques i ventalls (1914), on reprèn la tradició satírica i reflecteix la Barcelona costumista i política de l'època.
Amb Bella terra, bellagent (1918) i L'oreig entre les canyes (1920), continua en plenitud el tema del paisatge, de la quotidianitat, de l'amor i de la pàtria.
Protegit per Enric Prat de la Riba, el seu pes dins la Lliga Regionalista es va incrementant i imposa els seus criteris intel·lectuals i polítics en la redacció de La Veu de Catalunya. Mort Prat de la Riba, el 1917, Josep Carner és progressivament desplaçat,cosa que influeix en la creació d'Acció Catalana (1922).
Tradueix de ben jove obres de Charles Dickens, William Shakespeare, Molière, Tristan Bernard, Selma Lagerlöf, Mark Twain, Arnold Bennett, Villiers de l'Isle Adam, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine. Després del 1920 publica encara les traduccions de títols tan emblemàtics de la literatura universal com Robinson Crusoe, de DanielDefoe; Alícia en terra de Meravelles, de Lewis Carroll, i Pickwick, de Charles Dickens, entre d'altres, a més d'una antologia de poesia xinesa, Lluna i llanterna (1935).
De fet, ja a l'any 1920 fa cinc anys que és casat amb Carmen de Ossa, i pare de família, però malgrat el seu prestigi literari, no té una font d'ingressos fixos i la seva posició econòmica és precària. Això l'impulsa a feroposicions al cos diplomàtic i, el gener de 1921, és nomenat vicecònsol a Gènova. Des d'aleshores i fins a la seva mort, no torna mai més a residir de manera permanent a Catalunya.
La vida de diplomàtic comporta un periple que s'inicia a Gènova i prossegueix per a San José de Costa Rica –on va ser cònsol–, Le Havre, Hendaia i Beirut, Brussel·les i París. Mentre, publica El cor quiet (1925), llibre...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.