Tipografia

Segona part
1- Del pensament a la representació

1.1 – Les pre-imatges
Les restes que queden són testimonis del pensar prehistòric s’acumulen per peces per separat d’un puzzle. Les peces són fetes durant l’Edat de Gel i han arribat fins a nosaltres, picats, rascats o pintats en parets rocoses.

1.2 El llenguatge i el gest:
Abans que l’escriptura va existir el llenguatge, alguna classede llenguatge, un sistema per entendre, que el seu desenvolupament ha durat milions d’anys i que al principi només consistia en sorolls, i certament complementat per altres formes d’expressió que no es dirigien al sentit de l’oïda.

2- La fixació del llenguatge:

El primer escrit va ser a Orient Mig. El primer escrit va aparèixer quan van alinear els pictogrames.

2.1 Dos tipus dedesenvolupament en l’escriptura:
Les figures que ara encara són figuratives, són aquelles que no han experimentat canvis dràstics en el curs del temps, tot i que els seus signes els hagin estilitzat.

Les escriptures alfabètiques, són aquelles que els seus signes inicials s’han transformat amb el pas del temps de manera fonètica, de tal manera que el seu traç s’ha reduït a la màxima simplificació.2.2 Origen comú?
Mai s’ha pogut determinar la relació en les escriptures primitives i de moment, no ho faran per què no és probable que existeixi tal semblança.

2.3 Arquetips:
És l’idea que desde el moment de néixer i hereditàriament transmeses, tenim impreses unes imatges en el subconscient, anomenats arquetips.

2.4 Del signe ideogràfic al signe fonètic:
Primer es fan els pictogrames,fins arribar als ideogrames i a partir d’aquí fixen un nom, que quan el fixen i té imatge i paraula s’anomena fonograma.

3- La riquesa gràfica de les escriptures figuratives:
3.1 De l’escriptura pictogràfica sumèria a l’escriptura cuneïforme:
Tracten de signes figuratius practicats en “arcilla”, que predomina la línea recta, que vol dir que fan servir espàtula com a instrument, en canvi lacuneïforme es gravava no es rascava i això vol dir que és millor per què és més regular.

3.2 Jeroglífics egipcis:
Els jeroglífics es tracta exclusivament a l’escriptura figurativa o d’imatges.

3.3 Escriptura cretenca:
Es tracta de reproduir imatges molt figuratives, que signifiques alguna cosa. Els signes que feien servir eren molt figuratius i enigmàtics alhora de mirar-los.

3.4L’escriptura pictogràfica dels hitites siris:
Feien imatges figuratives que representaves una síl·laba.

3.5 L’escriptura pictogràfica del Valle del Indo:
No fa molt van trobar restes i també es tracta d’imatges pictogràfiques que cada una significa una paraula.

3.6 L’escriptura pictogràfica de l’illa de Pascua:
Les imatges pictogràfiques les feien amb fusta i cada imatge representa una paraula.Però no s’ha desxifrat.

3.7 L’escriptura rúnica:
Es tracta de traços verticals i oblics cap a la direcció de les fibres. Només els poden haver fet per una ment econòmica.

3.8 L’àmbit de les escriptures xines;
Diferents disposicions dels pals que al ser espargits eren valorats pel yang (traç continu) i pel yin (pal trencat). A partir d’aquí els hi donen significat. La pictogràfica com sabemés donar-li significat a una imatge.

3.9 Les escriptures de l’Amèrica precolombina:
Els asteques feien representacions d’objectes reals que els feien servir d’imatges verbals. Els maies feien servir imatges pictogràfiques molt curioses amb un sentit figuratiu molt gran.

4- Els abecedaris del món:
4.1 El genial descobriment de les lletres i la seva projecció:
Els fenicis eren unscomerciants molt bons i per no tingué que sempre anar posant lletra per lletra van fer les síl·labes, ells són el punt de partida de tots els abecedaris. A partir d’aquí tots els abecedaris van anar evolucionant.

5- L’ABC del món occidental:
5.1 Desenvolupament primitiu:
El més important d’aquest desenvolupament del llenguatge va ser quan es va crear l’alfabet grecollatí, i l’origen com he...