Tipos de mantenimiento

1. INTRODUCCIÓ.
Un cop analitzats tots els equips, hem de definir quin tipus de manteniment tindrà cada un d’ells. Tradicionalment s’ha dividit el manteniment en cinc tipus diferents, que es diferencien entre sí pel caràcter de les feines que inclouen:
• Manteniment correctiu.
• Manteniment preventiu.
• Manteniment predictiu.
• Manteniment hard time o zero hores.
• Manteniment en ús.Manteniment correctiu.
És el conjunt de feines destinades a corretgir els defectes que es presenten en els distints equips i que són comunicats al departament de manteniment pels usuaris dels mateixos.
Manteniment preventiu.
És el manteniment que té per missió mantenir un nivell de servei determinat en els equips, programant les correccions dels seus punts vulnerables en el moment més oportú.Manteniment predictiu.
És el que persegueix conèixer i informar permanentment de l’estat i operativitat de les instal·lacions mitjançant el coneixement dels valors de determinades variables, representatives de tal estat i operativitat.
Per aplicar aquest manteniment és necessari identificar variables físiques com temperatura, vibració, consum d’energia, etc., les variacions de les quals seràsignificativa de problemes que puguin aparèixer en l’equip.
Aquest tipus de manteniment requereix mitjans tècnics avançats i de forts coneixements matemàtics, físics i tècnics.
Manteniment zero hores.
Consisteix en revisar els equips a intervals programats bé abans de que aparegui cap fallida, bé quan la fiabilitat de l’equip ha disminuït apreciablement, i és arriscat fer previsions respecte a laseva capacitat productiva.
Aquesta revisió consisteix en deixar l’equip a zero hores de funcionament, es a dir, com si l’equip fos nou. En aquestes revisions es substitueixen o es reparen tots els elements sotmesos a desgast (com per exemple en el reactor d’una central nuclear, reactors dels avions).
Es pretén assegurar amb molta probabilitat, un temps de bon funcionament fitxat ambanterioritat.
Manteniment en ús.
És el manteniment bàsic d’un equip realitzat pels usuaris del mateix.
Consisteix en una sèrie de feines elementals com presa de dades, inspeccions visuals, neteja, lubricació, reajust de cargols.. Aquestes activitats podem realitzar-se sense tenir una gran formació, i són pràcticament assumibles amb un lleu entrenament, per qualsevol operari de l’empresa.
Aquesta divisióde tipus de manteniment presenta inconvenients ja que cada equip generalment necessita una barreja d’aquests tipus de manteniment. Per tant hem d’aplicar diferents tipus de manteniment a una mateixa màquina o unitat productiva.
Com exemple podem dir que en un motor determinat podem realitzar diferents accions:
• Controlar la quantitat de lubricant – Manteniment en ús.
• Canviar les juntes deculata passat un temps de funcionament – Manteniment preventiu.
• Mesurar les seves vibracions o temperatures – Manteniment predictiu.
• Possible posada a punt tots als estius – Manteniment zero hores.
• Reparar les avaries que es produeixin – Manteniment correctiu.
Amb aquestes diferents opcions només per a un motor, arriben al problema de quin tipus de manteniment general apliquem a cada undels equips que componen la nostra planta.
Evolució conceptual del manteniment.
• 1ª generació. Només s’intervé quan és evident la fallida, o quan la intervenció preventiva és clara. Manteniment només correctiu més greixat, reajustos i neteja.
• 2ª generació. Molts sobremanteniment. Un cop establert un pla i aconseguit un equilibri en fiabilitat-disponivilitat i cost és difícil canviar-lo.Manteniment
molt rígid, amb plans molt estructurats però inamovibles. Molt fàcil de planificar i d’implementar en solucions informàtiques.
• 3ª generació. S’imposa les noves tecnologies predictives i els nous mètodes organitzatius RCM, TPM, etc. Els plans de manteniment es dissenyen amb base a les fallides i activitats i es millora la fiabilitat-disponivilitat-cost. Manteniment més tecnic i amb...