tipos de plásticos

Materials d’ús tècnic

PLÀSTICS

1

ELS PLÀSTICS.
1.- Introducció.
Els plàstics són un gran conjunt de materials d’origen orgànic (cel·lulosa, làtex,
petroli, carbó, gas natural,... ) amb molta importància en la indústria actual.
Comparats amb altres materials, els plàstics presenten grans avantatges: fàcil
emmotllament amb calor i pressió, resistència a la corrosió i als impactes, bonaïllament acústic i tèrmic, agradable aspecte estètic, etc. Com inconvenient, els plàstics
són molt contaminants i les seues propietats ecològiques són tan importants pel seu
greu impacte mediambiental que en aquest tema se li dedica un punt dedicat a elles.
La tecnologia química permet mitjançant el procés de polimerització, unir de
forma repetida molècules d’origen orgànic anomenadesmonòmers, i obtenir d’aquesta
manera molècules enormes (macromolècules) que s’anomenen polímers.

En la figura de la dreta es veu com
s’obté un plàstic molt comú que
s’anomena polietilè:
(1) En primer joc tenim molècules d’etilé
(C2H4) que també anomenem monòmers,
(2) després se li trenca un enllaç al monòmer. Per últim (3), per mitjà del procés
d’addició s’uneixen de forma repetida elsmonòmers obtinguts i s’obté la macromolècula anomenada polímer que forma
el polietilè.
De formes de polimerització pareguda es fabriquen altres plàstics. En
aquest cas hem obtingut polietilé, que és
un plàstic molt utilitzat en utensilis domèstics.

Naturals
Per la seua procedència
Sintètics
CLASSIFICACIÓ
DELS

Termoplàstics

PLÀSTICS

Per la seua estructura

Termostables
Elastòmers2

PLÀSTICS

Materials d’ús tècnic

2.- Classificació dels plàstics.
Els plàstics es classifiquen atenent a dos criteris: procedència i estructura.

2.1.- Segons la seua procedència.
Naturals: els que s’obtenen directament de primeres matèries vegetals (per
exemple, la cel·lulosa i el làtex) o animals (com la caseïna, una de les principals proteïnes de la llet de vaca).
Sintètics: elsque s’elaboren a partir de compostos derivats del petroli, el gas
natural o el carbó. La majoria dels plàstics pertanyen a aquest grup.

2.2.- Segons la seua estructura.
Termoplàstics: (Plasticitat deguda al calor). La seua estructura és lineal; les cadenes estan unides per enllaços tan dèbils que
es trenquen si el plàstic es calfa.
Els termoplàstics es fan blans quan
s’escalfen i es podenmodelar donant-los formes noves que conserven en refredar-se.
Aquest procés d’escalfament i refredament pot
repetir-se tantes vegades com es vullga. La
majoria dels termoplàstics són sintètics, altres
com la cel·lofana i el biopol són naturals.
Termostables: La seua estructura està constituïda per cadenes enllaçades fortament en direccions distintes. Els enllaços són tan forts que no estrenquen quan es
calfa el plàstic.
En sotmetre’ls a la calor es tornen rígids, per la qual cosa només poden escalfar-se
una vegada, i no es deformen. Per aquesta raó
són més fràgils que els termoplàstics. No es
fan blans quan es tornen a escalfar, sinó que
es descomponen i es carbonitzen abans
d’arribar a fondre’s. Igual que els termoplàstics, la majoria dels plàstics termostables sónsintètics (derivats del petroli).
Elastòmers: La seua estructura està formada per cadenes unides lateralment i plegades sobre si mateixes.
Com que són elàstics, en aplicar una
força la seua estructura s’estira, però quan
cessa la força l’elastòmer recupera la posició
original. No es poden fondre més de una vegada.
Els plàstics elastòmers tenen gran elasticitat, adherència i baixa duresa.Materials d’ús tècnic

PLÀSTICS

PLÀSTICS TERMOPLÀSTICS
NOM

PROPIETATS

APLICACIONS

PVC( clorur de polivinil)

Presenta un rang ampli de
duresa.
Impermeable

Canonades, soles de sabates,
guants, vestits impermeables,
mànegues.

Dur

Transparent.
Pigmentable

Films transparents per a embalatges i embolcalls de productes alimentaris

Expandit
(porexpan)

Esponjós i bla....