Tipos de textos

TEXT DESCRIPTIU

Característiques

La descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Acostuma a tenir una estructura espacial, que segueix un ordre triat per l'emissor (de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta, de dalt a baix, de baix a dalt, del general al particular, del particular al general, etc). En general, l'estructura està en funció de l'element que es vulga destacar més,cosa que depèn de la intenció de l'emissor.
La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa; o subjectiva, si qui descriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu.
La descripció acostuma a ser enumerativa. Els elements de l'enumeració se separen per comes o per la conjunció i. El punt i coma s'usa per separar seqüències que jacontenen comes dintre seu.
El text descriptiu utilitza molts caracteritzadors per dir com són les coses. Per caracteritzar el nom usem l'adjectiu; preposició+nom; que+oració (oració de relatiu); com+nom o oració (comparació); la metàfora; i adjectius, noms o verbs+sufixos.

Exemple

En general es veu la costa, amb una casaa sota una roca que sobresurt amb unes escales que arriben a l'aigua.Per la part de dalt de l'esquerra es veu una roca que travessa tota la imatge, per l'altra banda, només es veu el cel. Pel mig de la fotografia es veu la línia del mar justament amb una casa amb moltes roques. L'aigua és molt clara, no té bruticia. També es pot veure les roques del fons marí. Cap a la costa, que està a l'esquerra es veuen moltes roques separades amb diferens colors, verd, marró,beix, etc. Per la part de baix es veu com l'aigua es va acaban i torna la terra, però aquí, hi ha dos colors barrejats, el color marró clar i el marró fosc. El més fosc es troba al final de la dreta. Cada cop que la imatge va pujant, es veu marró borrós i l'únic que puc veure són pedres. És una zona volcànica.


TEXT EXPLICATIU

Característiques

Estructura
Els textos explicatius han depresentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions, que es pot desenvolupar analíticament o sintèticament. Es manifesta típicament a les lliçons, a les conferències, als fullets explicatius, etc. L'estructura clàssica d'un text expositiu és:
1. Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà.
2. Desenvolupament del tema.
3. Conclusió: sol correspondre a una síntesi del ques'ha dit.
Recursos
En l'explicació, l'emissor coneix allò de què parla i en sap més que el receptor. L'emissor vol fer-se entendre pel receptor i per això fa servir diferents tècniques com l'exemplificació i la definició, juntament amb una sèrie de recursos com les fotografies, les gràfiques, els esquemes o els dibuixos (que funcionen de suport no verbal); en l'escrit, la subdivisió en apartats,l'ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc); en l'exposició oral, la repetició, els canvis d'entonació i les pauses expressives, etc.
 Recursos lingüístics
El verb de l'explicació és el present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presència dels altres temps verbals -els diferents temps de passat-, si en suport de l'explicació es recullenesdeveniments, anècdotes, declaracions, etc., que s'arrangen en el temps.
La utilització d'adjectius i d'adverbis prové de la necessitat de donar una idea exacta d'allò de què es parla perquè puga ser entesa l'explicació, i no de la intenció de buscar un efecte estètic ni de fer conèixer el nostre punt de vista o sentiments sobre l'objecte explicat, com passa sovint en les descripcions i en lesargumentacions. És per això que s'empren els adjectius «imprescindibles», és a dir, els especificatius o classificatius. De fet, la selecció dels noms (substantius i adjectius) i dels verbs en l'explicació es fa amb el propòsit d'obtenir la màxima claredat i la millor precisió possibles.
L'ús dels termes ens assegura una interpretació única. Els termes comporten una absència d'ambigüitat, i...