Tipus D'Antibiòtics

3. Antibiòtics
3.1 Definició
Un antibiòtic és qualsevol substància produïda per un microorganisme que és capaç d’impedir la reproducció o assassinar a un altre microorganisme.
3.2 Espectres
L’activitat d’un fàrmac antiinfecciós ve determinada pel seu espectre antibacterià, antivíric o antifúngic; és a dir, el conjunt d’agents patògens que resulten afectats per l’antibiòtic. En condicionsideals, el fàrmac arribarà a concentracions eficaces sense causar toxicitat en el pacient. Avui dia, la majoria d’antibiòtics actuen sobre diversos microorganismes i, a la vegada, molts microorganismes es veuen afectats per diferents antibiòtics. Aquest fet obliga, però, a efectuar una elecció per el millor benefici del pacient.
3.3 Antibiogrames
Els antibiogrames són proves microbiològiques que esrealitzen per tal de determinar la susceptibilitat d’un bacteri a un grup d’antibiòtics. Les tècniques dels antibiogrames són utilitzades en el laboratori de microbiologia per estudiar l’activitat dels antimicrobians vers als microorganismes responsables de les infeccions.
Es considera com antimicrobià qualsevol substància amb capacitat de matar o, com a mínim, d’inhibir el creixement delsmicroorganismes. Poden ser naturals, sintètics o semisintètics, quan es modifica la química d’un compost natural.
Els antibiogrames tenen quatre utilitats bàsiques:
La seva utilitat principal és la instauració d’un tractament antibiòtic útil en un pacient. És necessari conèixer si el microorganisme que origina la infecció posseeix mecanismes que li donin immunitat vers a algun antibiòtic.L’antibiograma també és útil en el seguiment i en la confirmació de tractaments empírics. Moltes vegades les malalties són greus i es comença el tractament abans de conèixer les dades de sensibilitat. L’antibiograma és l’encarregat de corregir el tractament.
Una altre aplicació de les tècniques d’estudi de resistència és l’epidemiologia. És necessari detectar l’augment dels nivells de resistència en elsaïllaments clínics per a prendre mesures correctores.
D’altra banda, també pot tenir utilitat diagnòstica, ja que el perfil de resistència pot en alguns casos orientar en la identificació bacteriana.
Actualment existeixen molts tipus de microbians en el mercat i el nombre segueix en augment a causa que els microorganismes desenvolupen mecanismes de resistència més eficaços. Es segueixen diferentscriteris per a seleccionar els antimicrobians que s’utilitzen en els antibiogrames:
Factors microbiològics: Tipus d’agent infecciós i mecanismes de resistència descrits amb anterioritat en la seva espècie.
Factors farmacològics: Tipus d’antimicrobians i paràmetres d’abosrció, distribució i eliminació d’aquests.
Factors del pacient: Tipus d’infecció, factors de risc i estat general de la salut.
Amés d’aquests tres factors, també cal tenir en compte l’experiència anterior referent als patrons de resistència antibiòtica més habituals per a cada espècie.

3.4 Tipus d’antibiòtics
Els microorganismes són éssers que encara que puguin ser sensibles a substàncies capaces de fer-los malbé al haver-hi diferents espècies i estructures s’han d’utilitzar diferents antibiòtics i ha d’haver unaclassificació d’aquests per tal que el seu ús pugui ser més senzill. La classificació dels bacteris en grampositius o gramnegatius, segons es tenyeixin o no en la tinció gram és de gran importància a l’hora d’utilitzar diferents antibiòtics, ja que el fet de tenir doble membrana o no afectarà en gran mesura a l’activitat d’un antibiòtic en determinats bacteris. Per tant, s’han d’utilitzar diversosantibiòtics a l’hora de tractar amb microorganisme com en el cas dels bacteris.
Segons la actuació dels antibiòtics en els bacteris reben el nom de bactericides o bacteriostàtics. L’antibiòtic és bactericida quan produeix la mort de l’agent responsable del procés infecciós completament mentre que l’antibiòtic és bacteriostàtic quan inhibeix el creixement de l’agent infecciós, encara que una...