tirant el blanc


TIRANT LO BLANC: OPINIÓ PERSONAL
La lectura del llibre de Tirant lo Blanc m'ha paregut molt interessant. Ens introdueix d'una forma molt diferent dins del món medieval i ens apropa alspersonatges utilitzant un llenguatge més viu amb frases fetes, refranys, exclamacions i interjeccions.
Sens dubte, d'aquest llibre destacaria diverses escenes, com el primer encontre entre Tirant i Carmesina,on el primer s'enamora perdudament de la Princesa i ens posa en situació referint-se a aquesta com a ésser perfecte i de bellesa insuperable. I, per tant, com aquesta s'havia d'adonar del que liocorria a Tirant, li ho va fer saber d'una forma tan romàntica i innovadora que la Princesa fóu captivada pels encants del Capità.
També he de destacar que una de les escenes de guerra que hi apareixenal llibre i que més em va agradar és la batalla "sorpresa" que hi té lloc entre turcs i cristians en un principi. Perquè l'estratègia que utilitza Tirant alhora de portar les egües (i així provocar unacridària entre l'assentament turc) em pareix molt intel·ligent i poc característica dels homes de l'època. Per tant, ací hauria de remarcar el molt que em va sorprendre el fet que Tirant utilitzésl'astúcia d'aquesta forma en les batalles i el molt que em va agradar, per supost.
Finalment, i que es note el meu gust pels finals bonics, havia de parlar sobre l'últim fragment del llibre. És ací onTriant deixa veure la seua angoixa per una mort quasi inminent, però, no obstant això, es comporta d'una forma tranquila i assossegada, donant-li temps, inclós, a escriure una carta per a que quitrobe el seu cos , sàpiga qui és i els seus desitjos de rebre un enterrament digne i honrat. També, estant en aquestes condicions, li va demanar a Déu que si allò que li passava era per obra seua (perles seues accions) no es sentiria malament, però, si per la seua culpa Plaerdemavida havia de sofrir cap mal, es sentiria responsable i, per açò li demana que la salve i que no sofrisca cap injúria....