Hipòlit li diu a l’emperadriu que sap que ella l’estima i que té un immensa gentilesa però que se sent abandonat pel poc amor que li mostra i que te por de que estiguipoc contenta amb ell per la manera per la qual s’ha acomiadat d’ell. Quan pensa que no la podrà veure i que no la podrà tenir com la a tingut aquets dies, sent un grandolor dintre seu i creu que no podrà trobar-hi remei a aquest dolor. Hipòlit per fer-li entendre a l’emperadriu es compara amb un home que passa molta gana ( la ganasimbolitza l’amor), l’home es va perdre i va anar a parar a un bosc gran i espès del qual no va poder sortir fins al matí. L’home va buscar algun poblat o algun lloc onalimentar-se però no va trobar cap i va tenir que passar la nit al terra. L’endemà va veure un castell i amb una fam incontrolable va dirigir-se. El senyor del castell que estrobava mirant per la finestra va veure com un home s’apropava i va manar al criat anar a veure qui era, el criat va tornar i li va informar al senyor que s’estavamenjant el raïm sense mastegar ni mirar si eres verds i amb el cep inclòs. El senyor va tornar a enviar el criat per vigilar i aquest li va informar que l’home es menjava elraïm a grapats. El senyor sense deixar de repetir que era senyal de que el raïm era bo, va enviar al criat per tercer cop consecutiu i aquest al tornar li va dir que arase’ls menjava de quatre en quatre o de cinc en cinc. El senyor va tornar a repetir que l’home era bo, i va manar al criat tornar-hi. Quan va pujar el criat li va informar quel’home només es menjava els que estaven madurs i que llançava la pellofa. I el senyor li va dir que fes fora al home perquè ara li estava destrossant la collita.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.