Tirant lo blanc Cat


1a) RELACIÓ TIRANT CARMESINA


La història d'aquests dos personatges que podríem considerar els personatges principals d'aquesta obra comença a Constantinoble quan Tirant és cridat per l'Emperador perquè substitueixi com a cap de tots els exercits al seu fill, mort al camp de batalla per els exercits Turcs. Tirant lo Blanc arriba a Constantinoble i immediatament fa aixecar el dol pelfill de l'emperador perquè l'exercit es pugui concentrar en la guerra contra els turcs. Quan la filla de l'emperador es destapa la cara per acabar amb el dol Tirant en veure-li el rostre s'enamora perdudament de Carmesina i ella també hi sent una gran atracció des del primer moment. La seva relació comença amb la ingeniosa declaració de Tirant a Carmesina amb l’ajut d’un espill. Carmesinaprimerament no s’acaba de creure el que li acaba de dir i posteriorment es convenç per les paraules que Diafebus, cosí de Tirant que l'ajuda i aconsella en tot moment.

“No vullau més turmentar la mia persona- dix Tirant-, que jamés sentí tan greu mal com lo que ara sent, que farà venir prest a mort miserable o a glòria reposada si fortuna no m'és contrària, car la fi de totes aquestes coses ésdolor per aquella amor que és amarga-(...)
-Jo ame”

Aquest fragment forma part del capítol 118, i demostra que des del moment en què Tirant veu a Carmesina se n'enamora bojament.
Joanot Martorell presenta Carmesina com la dama idealitzada de les cançons d'amor trobadoresques, ja que és una dama de gran bellesa però en el fons inaccessible. Fins i tot en algunes ocasions Tirant li troba tantesqualitats que el narrador explica:
“que mes se mostrava angelica que humana”

Tirant i Carmesina no acaben consumant el seu amor fins després del matrimoni (secret) , per diversos motius:
Tirant, tot i ser un gran cavaller és poc destre en els assumptes relacionats amb l'amor. Malgrat el seu valor i intel·ligència en el camp de batalla és molt poruc i desconfiat davant l'amor. Això faque en moltes ocasions tingui por a l'hora de demostrar-li el seu amor. D'altra banda Carmesina està adoctrinada segons la religió de l'època, que mantenia una intensa postura davant d'aquest aspecte. Les dones no podien perdre la virginitat fins estar casades i per tant es mostra molt tancada quan Tirant aconsegueix reunir la valentia per intentar-ho. Acaben tenint un matrimoni en secret iconsumant el matrimoni al capítol 436.
La relació d'aquests dos personatges està alimentada en tot moment per Plaerdemavida que és una donzella de Carmesina i actua com a alcavota entre Tirant i Carmesina, i durant tota l'obra fa ús d'estratègies i ardits per a que aquests dos personatges es trobin o es toquin o es vegin, ja que ells dos sols, en els temes amorosos, com ja he explicat anteriorment, nosón gaire destres. Un parell d'exemples d'aquestes estratègies de Plaerdemavida podrien ser quan la donzella s'ho manega perquè Tirant observi com es banya Carmesina o quan Plaerdemavida fica a Tirant al llit de Carmesina sense que ella ho sàpiga.
El final d'aquesta historia d'amor entre Tirant i Carmesina és un final tràgic i molt característic de la literatura de l'Edat Mitjana. Tirant arribaun punt de la novel·la en el que se sent malalt i fa un testament en favor d'Hipòlit i escriu una carta adreçada a Carmesina i demana que el traslladin a Constantinoble, mor pel camí. Carmesina en assabentar-se de la mort de Tirant mor de dolor, tots dos cossos són traslladats a Bretanya.
















2a)PLAERDEMAVIDA- PERSONALITAT I ACTUACIONS DESTACADES

Plaerdemavida ésun personatge secundari de l’obra però no per això menys important. És una persona desvergonyida, intel·ligent, sincera i bastant despreocupada, actua com a alcavota de la narració en tot moment, és ella qui fa que Estefania i Diafebus s'ajuntin i també és qui fa possible l'amor entre Tirant lo Blanc i Carmesina, per aquests motius dic que no per ser un personatge secundari és poc important....