Tirant lo Blanc - Esquema

TIRANT A L'IMPE-RI GREC
CXV-CXVII
Vuit dies després, l’Emperador de Constantinoble envia una carta al rei de Sicília demanant que Tirant passi al seu servei perquè el Soldà del Caire i el Gran Turc s’han apoderat de gran part de l’imperi. A més, a l’amenaça dels infidels se suma la recent mort de l’hereu imperial, traït pels seus mateixos partidaris. Tirant accepta i es dedica a reclutarsoldats voluntaris per Itàlia. Finalment, amb un estol d’onze naus parteix cap a Constantinoble, on és rebut magníficament per l’Emperador, que de seguida li atorga la capitania imperial i el nomena general dels exèrcits grecs i de la justícia. Troben tothom molt afligit. L’Emperadriu i la infanta Carmesina, tristes per la mort del príncep, passen els dies de dol tancades en una cambra fosca. Tirantels és presentat i ordena de seguida que s’obrin les finestres perquè entri la claror i que facin cara alegre, que és la millor manera d’enfrontar-se als infidels. L’Emperador es mostra d’acord amb Tirant i ordena que tothom abandoni el dol
CXVIII
Mentre l’Emperador parla, Tirant només té ulls per mirar els pits de la seva filla de 14 anys, Carmesina (dues pomes de paradís) , ja que estavadescorda-da per el calor que feia. En una cambra al costat hi ha tapissos de parelles d’enamorats tràgicament famoses: Floris-Blancaflor (separats a causa de la diferent religió), Tisbe-Píram (separats per la enemistat de les famílies respectives), Enees-Dido (ella, reina de Cartago, acaba suïcidada a causa de la indiferència d’ell), Tristanty-Isolda (desenamorats per haver begut una poció màgica),Ginebra-Lançalot ella és esposa del rei Artús i ell amic del rei traït) seu. Ricard el Venturós, no entén Tirant quan es refereix a les coses boniques de l’Imperi. Tirant, retirat a la posada, no vol dinar i, si primer diu a Diafebus que sofreix mal de la mar (l’amar: calembour), acaba confessant-li que s’ha enamorat (=’posar la llibertat a mans d’altri’)
-Emparellament de l’aspecte militar il’amorós. (Enamorament= malatia de l’es-perit). L’obra de Tirant l’equipara als herois grecs.
-Els ulls de Tirant reben “past”(=aliment dels anhels físics) per a contemplació dels pits de la noia (que ara substitueixen els que havia tocat de la bella Agnès), però tenen una tradició literària bíblica. El primer petó serà al pit (c. CLXXV).
-Fonts: Celestina, Guido delle Collonne (Històriestroianes, VII) —best-seller medieval, traduït al català per Jaume Conesa—, Ovidi (Heroides, vv. 250-254), Boccaccio (Filostrato, Filocolo)...
CXIX-CXXV
Diafebus consola en el seu enamorament Tirant, el qual lamenta no ser tan ric com la princesa. Carmesina, que passa d’anomenar-se infanta a princesa a petició de Tirant, també s’ha enamorat d’ell. Durant el Consell de l’Imperi, que ha de preparar laguerra, un cavaller cristià anomenat Montsalvat s’oposa a la preeminència de Tirant a favor del duc de Macedònia, que era cunyat de l’Emperador i padrastre d’Estefania. Però l’Emperador i Carmesina defensen Tirant amb vehemència. Carmesina, a més, el posa en guàrdia contra el duc, sobre qui recauen sospites d’haver ocasionat la mort del príncep imperial. Els sentiments de Tirant per Carmesina són tanintensos que cada cop se sent més trist (en aquest context es lamentarà amb una frase que tindrà significació temàtica: "La fortuna és contraria a los qui bé amen", c. CXX), fet que causa força preocupació entre la família imperial. L’Emperador l’interroga sobre el seu mal.
CXXVI-CXXVII
Tirant li respon que, havent-se adonat d’un gran sospir de l’Emperadriu a l’hora de dinar, s’ha promès a símateix venjar-se dels que varen matar el Príncep fill seu, alliberant l’Imperi grec de l’amenaça turca. Tot parlant van i tornen de Pera, a 3 milles de Constantinoble [avui, barri d’Istambul], on l’empe-rador explica a Tirant la història de la ciutat (falsa): la poblaren gentils provinents de la destrucció de Troia, convertits pel seu avi Constantí, mentre el besavi havia estat elegit...