Tirant lo blanc Joanot martorell

TIRANT LO BLANC, EPISODIS AMOROSOS – JOANOT MARTORELL



Capítol CDLXVII- 467

Una vegada que totes les terres de l’imperi van ser recobrades, totes lestropes
cristianes estaven disposades a retornar cap a la terra, cap a Constantinoble.
Van celebrar unes festes per l’amor del rei Escariano i també per les bodesde Tirant.
Eren unes festes grandíssimes, ja que per exemple, van fer el mur més ample per tenir
una entrada triomfal.
Tirant va esperar a Adrinòpol fins quel’emperador li digues, mentrestant esperava la
seva entrada.
Mentre s’estava divertint va sentir un mal de costat molt gran. El van haver d’agafar en
braços.El van portar a gairebé tots els metges però cap d’ells va poder donar-li un
remei per els seus mals.
Tirant, davant d’aquella situació, es va adonar que esmoria, i no va perdre temps i va
demanar un confessor. Amb ell, va confessar-se i va agafar amb una gran devoció
una imatge de Jesucrist, mentre li orava i lipregava.
Va dictar el seu testament demanant que el portessin a Bretanya per ser enterrat allà,
donà els seus bens al nét i criat i una carta a la princesa.

Capítol CDLXX- 470

Tirant, afligit pel dolor, escriu una carta a la seva princesa, a Carmesina.
En ella, li explica que s’està morint i que li dol molt nopoder estar al seu costat per
veure-la per últim cop.
Ja que Tirant no té els suficients recursos econòmics ni tampoc contactes per accedir
a veure-la a ella, liescriu aquesta carta ja que sap que són els seus últims deu dies de
vida.
Com a comiat, Tirant li explica a Carmesina, que li entrega tota la seva ànima.