tirant lo blanc respuestas

Solucionari
T IRAN T LO B LANC . E P I S O D I S A M ORO S O S

1

Capítols CXVII-CXVIII: Tirant arriba
a Constantinoble i s’enamora de Carmesina
1 En la cambra de les dames, Tirant troba l’emperadriu, la infanta, la filla del duc de Macedònia (als peus del llit de
la infanta) i la Viuda Reposada (que havia estat la dida de la infanta Carmesina). A la sala també hi ha 170 dones
més,que serveixen l’emperadriu i la infanta i a qui acompanyen en el dol. Amb la llum d’una torxa per fer una
mica de llum, Tirant veu que l’emperadriu duu un vestit molt senzill i un vel negre, que li cobreix la cara i li arriba fins als peus. La infanta descansa en un llit amb cortines negres, abillada amb un vestit de seda negre i coberta
de roba de vellut del mateix color. Estan de dol per la mortdel fill de l’emperador.

La sala de les dames és tota fosca, tancada i calorosa, i quan Tirant hi entra sent la veu de l’emperadriu, que li dóna
la benvinguda. Tirant, després de presentar-se a l’emperador i acceptar el bastó de la capitania de l’Imperi grec, li
demana tenir l’oportunitat de presentar els seus respectes a l’emperadriu i a la seva filla, abans de retirar-se a reposar. Pertal de consolar la infanta, Tirant li fa veure que coneix les preocupacions que provoquen el capteniment
del seu poble: la primera és la pèrdua del germà i hereu al tron de l’Imperi, i la segona, l’amenaça turca. La situació requereix, continua Tirant, que les dames es mostrin alegres i donin esperança i ànims al seu poble. L’emperador està d’acord amb el seu capità i ordena que es clogui el dol,que s’obrin les finestres i que l’emperadriu i la
infanta els acompanyin a una altra sala, decorada amb escenes de grans amors.
2 Com deia la tradició, el contacte entre els amants s’esdevé amb una sola mirada, a partir de la qual, com avança
el narrador, els seus destins restaran units fins a la mort. Seguint també la tòpica preceptiva amorosa tradicional,
Tirant entra en un presó, de laqual només l’alliberarà la mort. Una mort que acabarà amb els seus patiments i que
farà etern el seu sentiment. Més original és en la descripció de l’estimada, Carmesina, atès que no fa una caracterització dels trets habituals (ulls, cara, nas, boca, etc.), sinó que es concentra exclusivament en la sensual imatge
dels pits. Per tant, tot el paràgraf presenta un contrast entre la concepció cortesanade l’amor idealitzat i espiri­tual
i la sexualitat que suggereix l’escena.
3 Resposta oberta. Suggeriment: la caracterització dels pits podria formar part de la descripció, segons la preceptiva
clàssica i medieval, sempre amb subtilitat i com a simbologia, més o menys directa, de la maternitat i de la fertilitat. En canvi, la descripció de Martorell és més carnal i menys idealitzada. Fins acert punt, sembla que redueixi
Carmesina a la visió dels seus pits, en contrast amb els grans amants de la tradició literària.

En aquest sentit, la metonímia de les pomes prohibides resulta paradigmàtica del joc de suggeriments i connotacions diverses habituals en el Tirant. D’una banda, la figura entronca amb la tradició: tot sovint, els pits eren comparats amb les pomes per la sevasuavitat, pel seu color, per la seva olor i per la seva mida (el cànon preferia uns
pits petits, que connotaven joventut i virginitat). De l’altra, és una imatge d’una gran sensualitat i erotisme, que és
una de les característiques principals de la novel·la de Martorell i que la distingeix de les novel·la cavalleresques
anteriors.

I, finalment, és una imatge que remet a interpretacions diversesd’acord amb les possibles lectures que se’n faci.
Per exemple, si prenem com a referència que les pomes són el fruit vedat que van menjar Adam i Eva, que els va
fer perdre el paradís i la confiança de Déu, podem interpretar que el narrador no veu lícit l’amor de Tirant per Carmesina. Però si prenem com a referència que un dels dotze treballs d’Hèrcules va ser aconseguir les pomes del
Jardí de...