Tirant lo blanc resum per capituls

Tirant Lo Blanc, resum per capítols.
Tirant a Sicília i l'illa de Rodes. Tirant i els seus es van dirigir a Nantes, on van ser molt ben rebuts pel duc de Bretanya. Quan estaven amb ell, es van presentar dos cavallers de la cort del Rei de França que van relatar el següent: el soldà d'Alcaire (El Caire), amb l'ajut dels genovesos, havia armat una esquadra amb el propòsit d'apoderar-se de l'illade Rodes, domini dels cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Amb tal fi, el Diumenge de Rams les forces navals es van situar a la vista de Rodes, ja que dos cavallers genovesos de l'orde s'havien compromès a traïcionar-la; i per aconseguir-ho, havien substituït les nous de les ballestes dels defensors de l'illa per trossos de sabó i de formatge. Tot estava planejat per al Divendres Sant,dia en què es mostraven al públic les relíquies que es guardaven al castell. Succeí que un cavaller de l'orde, Simó de Far, navarrès, va ser cridat el Dijous Sant per una bella dama de la ciutat, de la qual estava enamorat; i ella li confessà que poc abans havia rebut a casa seva l'escrivà de la nau del capità dels genovesos que es trobaven a l'illa, i li havia revelat el que es tramava per al'endemà. Simó de Far va córrer a comunicar-ho al Mestre de l'orde, qui va comprovar la substitució que s'havia fet a les ballestes i va fer matar tots els cavallers genovesos que havien traït l'orde. Va reforçar la guàrdia i les precaucions, i l'endemà al matí, quan els genovesos de les naus, amb les armes amagades i sota el pretext de venerar les relíquies, van començar a entrar al castell, els va ferdesarmar i llançar en profundes sitges. Després els cavallers van sortir del castell i van matar els genovesos que encara quedaven a la ciutat. El capità de les naus genoveses se'n va anar amb la seva esquadra a Beirut, on es trobava el Soldà, que va decidir anar en persona a Rodes per combatre-la. En efecte, va desembarcar amb trenta-tres mil moros, i en poc temps es va apoderar de tota l'illa,excepte de la ciutat, a la qual assetjaren, mentre que l'esquadra, situada al port, impedia el socors i l'avituallament dels assetjats. Per ordre del Mestre, uns quants mariners van burlar el bloqueig i es van dirigir en busca d'auxili a les corts del Papa, de l'Emperador i dels reis cristians. Aquestes gestions havien tingut molt poc èxit, i ningú, ni el mateix Rei de França, es va disposar aajudar els cavallers de Sant Joan. Tirant lo Blanc, veient que no es trobava ningú que anés a socórrer Rodes, es va posar d'acord amb uns mariners i es va decidir a anar-hi ell mateix. Va comprar una gran nau, i en saber-ho un gentlihome francès, anomenat Tenebrós, va suggerir que prengués part en l'expedició l'infant Felip, cinquè fill del Rei de França. Aquest infant era persona ignorant i grossera(cap. 98 i 99).

L'Emperador va atorgar a Tirant la capitania imperial i general de la gent d'armes i de la justícia, i va ser presentat a l'Emperadriu i a la infanta Carmesina, de la qual es va enamorar immediatament. Diafebus va ser l'únic confident d'aquesta passió, que es va fer manifesta en una profunda malenconia de Tirant. Carmesina -que per suggerència de Tirant va deixar de seranomenada Infanta per rebre el títol de Princesa- es va enamorar també del cavaller, i va començar així entre tots dos una forta atracció amorosa (cap. 117 al 121).

Que li va parlar confidencialment i li aconsellà que desconfiés del duc de Macedònia, sobre el qual requeien sospites d'haver estat el culpable de la mort del Príncep imperial, esdevinguda poc abans. Tant l'Emperador com l'Emperadriu i laPrincesa es mostraven molt preocupats per la tristesa de Tirant, que augmentava a mesura que anava tractant Carmesina. El dia que el nostre cavaller va rebre l'ordre de l'Emperador de partir cap a Xipre, per portar provisions a l'illa, la Princesa va insistir a saber el motiu de la malenconia de Tirant. Ell li va contestar: "Senyora, puix la altesa vostra me força dir-ho, no puch més dir sinó...