Tirant lo Blanc resument

RESUM DE L'ARGUMENT DE LA NOVEL·LA
Gestes del comte Guillem de Vàroic. Vivia a Anglaterra un cavaller anomenat Guillem de Vàroic que, en la seva joventut, havia guanyat renom com a guerrer i s'havia trobat en nombrosos combats, dels quals sempre havia sortit vencedor. En arribar als cinquanta-cinc anys, va decidir abandonar la vida de les armes i emprendre un pelegrinatge a Jerusalem, per tald'obtenir el perdó dels seus pecats. Un cop presa aquesta decisió, va cridar els seus servents, als quals va pagar el que els devia, i al davant de tots ells va fer donació del comtat a la Comtessa, la seva esposa -ja que el fill de tots dos era massa petit- i li va deixar un anell partit en dos que mostrava completes les armes de l'esposa i el marit (cap. 2).
Aleshores va comunicar el seupropòsit a la Comtessa, qui, després d'haver-se'n dolgut llargament, va manifestar la seva disconformitat. Després d'haver intentat aconsolar-la, Guillem de Vàroic va deixar Anglaterra i va emprendre el seu pelegrinatge. Visitades les ciutats de Jerusalem i Alexandria, se'n va anar a Venècia, on va fer divulgar la notícia que havia mort i va procurar que arribés a Anglaterra. En saber-ho, la Comtessa vamanar fer-li els funerals, convençuda que s'havia quedat viuda. Per la seva banda, Guillem va tornar a Vàroic vestit amb l'hàbit de Sant Francesc, amb una llarga cabellera i barba, i va instal·lar-se en una ermita, on vivia de les almoines que li feien. La mateixa Comtessa acostumava a donar-n'hi. I d'aquesta manera va passar algun temps (cap. 3 i 4).
El rei moro de la Gran Canària va arribar desobte a Anglaterra, i, després de vèncer l'exèrcit anglès en nou batalles seguides, va obligar el rei cristià a refugiar-se a Londres, on va ser assetjat. El Rei va aconseguir fugir i va arribar a Vàroic, on va ser acollit per la Comtessa, que li va aconsellar que s'hi quedés perquè era una ciutat fortificada i estava ben avituallada de totes les coses necessàries. En saber-ho els moros, es vanpresentar a Vàroic fent una gran ostentació de força (cap. 5).
El Rei d'Anglaterra, desesperat, es retira per lamentar-se. El seu son és interromput per l'aparició d'una donzella que l'exhorta a tenir confiança en Déu i en la Verge, i li ordena que al primer home que vegi demanant almoina amb una barba molt llarga el besi en senyal de pau i el faci capità de tota la seva gent. L'endemà, elComte-ermità anava com sempre a demanar almoina a la Comtessa quan va ser vist pel Rei, que sortia de missa. El rei   sense perdre temps el va besar i se'l va emportar a una cambra apartada, on li va suplicar, en el nom de Déu, que deixés el seu hàbit i es vestís les armes de guerra per vèncer els enemics (cap. 6 i 7). L'ermità es va excusar argumentant la seva vellesa i la seva pretesa ignorànciamilitar, raons que el Rei no va admetre, fins que es va agenollar als seus peus per demanar-li que acceptés (cap. 8 i 9). Finalment, l'ermità es disposa a assumir el comandament de les forces angleses i es prepara per actuar. Recomana al Rei que es mostri alegre i optimista, i immediatament disposa la confecció de certes magranes de cal viva, amb l'objectiu d'amagar-les en el campament enemic iincendiar-lo, ja que, com més aigua tiraran per apagar el foc, més les inflamaran (cap. 10).
Havent sortit de la cambra on havien estat reunits, el Rei es va mostrar alegre, i va donar ànims als seus. L'ermità es va posar a preparar tot el que necessitava per a l'empresa de les magranes. Li faltava sofre, però n'hi havia al palau de la Comtessa, que n'hi va proporcionar a indicació del rei. A l'hora dedinar, el Rei va fer seure l'ermità al seu costat, amb gran admiració de tots, especialment de la Comtessa, que veia tan reverenciat aquell a qui acostumava a fer almoina (cap. 11).
A la nit, l'ermità es va disfressar de moro i va anar-se'n al campament enemic, on va llançar les magranes. Els moros van ser sorpresos per l'incendi que van provocar. Aprofitant el desordre, el Rei d'Anglaterrra,...