Tirant lo blanc

PART ANGLESA DEL TIRANT LO BLANC (capítols 1 a 97)
La part anglesa del Tirant, anomenada el Guillem de Varoic, ocupa els primers 97 capítols. 
Capítols 1 a 4. "En la fèrtil, rica e delitosa illa d'Anglaterra" vivia un cavaller de molta anomenada com a guerrer, el comte de Varoic. En arribar als cinquanta-cinc anys decidí emprendre una peregrinació a Jerusalem per demanar perdó de tantes mortsque havia fet. S'acomiada de la comtessa, la qual es plany de la seva partida,  i li dóna mig anell que concorda amb el mig que ell es queda. Va fer córrer la brama que era mort (la comtessa li fa fer funerals, pensant-se vídua) i tornà a Anglaterra, vestit amb l'hàbit de sant Francesc, amb llargs cabells i barbes, i s'instal.la en una ermita, on viu de la caritat. 
Capítols 5 a 12.  Passen anys iAbraïm, rei moro de la Gran Canària, desembarca a Anglaterra amb un gran exèrcit i guanya en nou batalles seguides el rei d'Anglaterra, el qual s'ha de retraure a Londres. Aguanta fins que per la fam ha de sortir, i va a Varoic, on també l'assetgen els moros. Aleshores se li apareix una donzella que li diu: "lo primer home que veuràs ab llonga barba, que et demanarà per amor de Déu caritat,besa'l en la boca en senyal de pau, e prega'l graciosament que deixe l'hàbit que porta, e fes-lo capità de tota la gent". L'endemà troba el comte-ermità que li demana caritat, i després de diverses excuses accepta el comandament de l'exèrcit. A la nit el comte-ermità es disfressà de moro i se n'anà al campament enemic, on llençà les magranes, sobtant els enemics amb l'incendi que se'n seguí, el qual,com més aigua hi gitaven, més augmentava. Aprofitant el desordre, el rei d'Anglaterra, atacà el campament dels moros i els feu fugir fins a recollir-se al castell d'Alimburg. 
Capítols 13 a 27. El rei de la Gran Canària tramet una lletra de batalla al d'Anglaterra, reptant-lo a combat "rei per rei", i el qui venci serà el rei d'Anglaterra. El comte proposà el rei, encara jove, i feble, que cedísla reialesa a un dels seus nobles, però tots se'n trobaven mereixedors; aleshores el rei disposa que el substiueixi l'ermità. Aquest accepta i demana a la comtessa, que encara no l'ha reconegut, "les armes de son marit En Guillem de Varoic, aquelles ab què ell acostumava entrar en les batalles". L'endemà combaté amb el rei de la Gran Canària i li tallà el cap. Els moros no es reteren i tornaren amoure batalla, però el comte també els venç i els fa fora definitivament. Després es fa reconèixer de tothom com el comte de Varoic, renuncia a la reialesa i després de romandre cinc mesos a Varoic amb la seva dona, es retira a l'ermita definitivament. 
Capítols 28 a 57. Temps després, el rei d'Anglaterra fa unes grans festes i exercicis d'armes per celebrar les seves noces amb la filla del rei deFrança. Un jove bretó, anomenat Tirant lo Blanc decideix d'anar-hi amb molts d'altres joves. S'adorm damunt el cavall i va a parar a l'ermita de Varoic, el qual es meravella del desconeixement de la cavalleria que té Tirant; aquest li demana que l'adoctrini i aquest ho fa, i li deixa l'Arbre de batalles. Després de prendre part a les festes, tornen a veure l'ermità i li conten les gestes i lesfestes. Tirant diu de la dona del rei: "vos puc dir, senyor, que com la infanta bevia vi vermell, que la sua blancor és tan extrema que per la gola li veia passar lo vi, e tots quants hi eren n'estaven admirats".
Capítols 58 a 73. El cosí de Tirant, Diafebus, llegeix una carta en què es diu que el millor cavaller que ha concorregut a les festes és Tirant lo Blanc. Tirant, ja al seu primer combat,matà un cavaller lluitant a cavall. Una altra vegada combaté a peu el senyor de Muntalt, el féu caure a terra i el va matar perquè no es volgué retre. Pocs dies després una donzella, dita la Bella Agnès, duia un magnífic fermall al pit, i Tirant li demana a canvi de servir-la i combatre per ella. Agnès li atorga. L'endemà es presenta a la cort un cavaller, el senyor de les Vilesermes, el qual, en...