Tirant lo blanc

TREBALL DE LECTURA



FITXA TÈCNICA
Autor: Silvestre Vilaplana
Títol: Les cendres del cavaller.
Editorial: Bromera
Col·lecció:
Lloc i data de publicació:

Resum de l’argument:

Aquest llibre comença amb una carta de Joanot Martorell al senyor Martí Joan de Galba, on li explica tota la seua vida. Joanot ho fa perquè es veu vell i cansat, amb la morta punt d’arribar, i vol que aquest senyor li guarde el seu major tresor, basat en moltes de les aventures de la seua vida; “El Tirant lo Blanc”.

El relat comença quan el pare de Joanot Martorell, volia que l’acompanyés a Nàpols, per combatre junt al Rei Alfons el Magnànim i recuperar així la seua simpatia, privilegi del qual havien gaudit els Martorell les darreres generacions.

Els doss’embarcaren des del port de València fins a Sicília, on de camí es varen trobar les tropes napolitanes. Les naus valencianes, desprevingudes, varen ser vençudes ràpidament. El pare de Joanot el varen ferir, i dies després morí, deixant-li a ell les rendes familiars, la qual cosa feu enfurir al seu germà major. Els seus pares ho havien preferit així, ja que el seu germà Galceran, l’única cosa que feiaera malgastar els diners.
Joanot es va trobar a Sicília, sol i sense diners, però finalment trobà un cavaller, Joan de Navarra, que li permeté tornar a València amb la seua nau.
Va passar uns dies en València, on aconseguí que la seua família tingués de nou el mateix prestigi que anys enrere.
En arribar a casa, a Gandia, la seua germana Damiata li va confessar que havia fet les bodes sordesamb el senyor Montpalau, i que ell es negava a confessa-ho públicament, deshonrant-la.
Joanot, enfurismat, reptà Montpalau a un duel a mort. Aquest li va exigir sis mesos per buscar un jutge, si no ho feia, el seu honor quedaria ferit per sempre.
Poc després, Montaplau, com era un covard i molt amic de la Reina, féu que ella li prohibira a Joanot lluitar.
Després d’aquest fet, cap noble voliafer de jutge, excepte el Rei d’Anglaterra.
Així doncs, Joanot anà a Londres. Allí va conéixer Richard Beauchamp, tutor del rei i comte de Varoic. I ràpidament, s’enamorà de la jove promesa del duc d`Alimburg, a pesar dels consells del seu nou amic.
El rei d’Anglaterra, el va convidar a participar en un torneig.
Dies abans d’aquest, va arribar una carta de Galceran, on deia que la reina haviafet detindre Montpalau, evitant que així pogués anar a combatre a Londres.
Durant el torneig, Joanot va arribar a la final contra el duc d`Alimburg, però el deixà guanyar, perquè sinó, havia d’elegir a la dama més bella del torneig, i hauria elegit a Lady Elisabeth, promesa del duc, i l’hauria deixada en un compromís.
Joanot es va veure per les nits amb la seua estimada, gràcies a l’ajuda de laseua criada. L’ Elisabeth va ser l’amor de la seua vida.
Dies després va ser nomenat cavaller pel rei d’Anglaterra, i va haver de partir de nou cap a València, perquè començava a quedar-se sense diners, i també perquè Montpalau havia dit que no acudiria al duel, sinó que pagaria una suma considerable a Damiata.
Van tornar Joanot i els seus criats en un vaixell cap a casa. De camí, forenassaltats per uns pirates,que els furtaren els diners que els quedava per tornar a València. Varen haver de fer un préstec a Portugal per poder arribar a València.
Una vegada van arribar, el primer que va fer Joanot va ser casar amb l’altra de les seues germanes, la Isabel, amb AusiàAs March. Per desgràcia, ella morí d’una malaltia poc després.
Algun temps més avant, va arribar la pesta a València.Morien milers de persones, i s’enfonsaren més els deutes de Joanot, que ja no podia cobrar les rendes, ja que el camp no s’havia pogut cultivar.
Després d’açò, va arribar una carta de Beauchamp, on deia que el rei Alfons finalment havia conquerit Nàpols. Havia arribat una millor època per a València, però no per als Martorell.
La seua mare havia arrendat alguns territoris per enviar-li diners...