Tirant Lo Blanc

LA CONSTRUCCIÓ DE LA FICCIÓ: LA MATÈRIA DE BRETANYA
Chrétien de Troyes: creador de la matèria de Bretanya o cicle artúric.
Inspirada en contes folklòrics de tradició celta.
Originàriament escrita en vers.
Posteriorment, seguida per les novel·les de cavalleria: hi ha la presència d’elements meravellosos i inversemblants, situa l’acció en terres llunyanes i en un remotíssim passat.
LACAVALLERIA: REALITAT SOCIAL I FICCIÓ LITERÀRIA
La tradició literària sorgida de les novel·les artúriques divulga la figura del cavaller errant: els cavallers dels segle XIV-XV imiten els herois de ficció.
Allò que fer possible la literaturització de la cavalleria van ser les lluites cavalleresques: la justa, el torneig, el vot cavalleresc i el pas d’armes, amb finalitat esportiva, i, d’altra banda, hihavia les lluites amb finalitat jurídica que resolien plets i conflictes legals entre cavallers.
Quan Martorell escriu el Tirant, la literatura s’havia fet realitat; la figura del cavaller errant era un personatge real.
LA CONSTRUCCIÓ DE LA REALITAT: LA NOVEL·LA CAVALLERESCA
Joanot Martorell va escriure una novel·la cavalleresca en clau de versemblança realista: modernitat de la novel·la.Característiques de la novel·la cavallesca:
1. Manca d’elements meravellosos.
2. Localització en geografies conegudes.
3. Temps pròxim o immediat al del seu autor.
4. Els protagonistes sobresurten en intel·ligència, valentia i força, no són mai desmesurats ni sobrehumans i tenen un perfil psicològic no lineal, complex.
5. Incorporació d’aspectes de la realitat del moment.
AUTORIA DEL TIRANTTirant lo Blanc va ser obra del cavaller valencià Joan Martorell (1413/1414-1468).
Els manuscrits del Tirant els va lliurar com a penyora a un altre cavaller: Martí Joan de Galba.
Sembla que Galba va intervenir lleugerament en l’obra, sobretot cap al final, però només fou un “polidor”.
Tirant lo Blanc va ser publicat a València el 1490.
DIVISIÓ EN PARTS DE LA NOVEL·LA
TIRANT A ANGLATERRA
Elsprimers 39 capítols narren la història del comte Guillem de Varoic i, a partir del capítol 40, ens explica la formació de Tirant com a cavaller. El protagonista surt de Nantes i es dirigeix a Londres per participar en els fets d’armes que ha convocat el rei d’Anglaterra amb motiu del seu casament. Pel camí, s’adorm i va a parar a Varoic, on coincideix amb el comte, el qual li fa de mestre i lillegeix uns quants capítols del Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull. A Londres, Tirant participa en molts fets d’armes i és proclamat el millor cavaller.


TIRANT A SICÍLIA I RODES
Altra vegada a Nantes, el protagonista és rebut amb grans honors pel duc de Bretanya. Arriben dos cavallers que els expliquen el setge que pateix l’illa de Rodes. Tirant decideix socórrer Rodes i salpa amb unanau acompanyat de Felip, fill del rei de França. A la cort siciliana es narren els amors de Felip i Ricomana, filla del rei de Sicília. Tirant, per la seva banda, aconsegueix alliberar l’illa de Rodes.
TIRANT A L’IMPERI GREC
Tirant ha tornat a Sicília i rep una lletra de l’emperador de Constantinoble en la qual sol·licita els seus serveis com a capità general per lluitar contra l’amenaçaturca. En arribar a Constantinoble es troba amb la infanta Carmesina i se n’enamora: comença una llarga història d’amor. La Viuda Reposada, que s’ha enamorar de Tirant, ordeix una intriga per tal d’impedir l’amor entre l’heroi i Carmesina. Tirant, profundament desenganyat, s’embarca en una galera. Plaerdemavida va a veure Tirant per demostrar-li que tot ha estat un engany de la Viuda Reposada. Enaquell moment, es desferma una tempesta: Tirant i Plaerdemavida acabaran naufragant.
TIRANT AL NORD D’ÀFRICA
Tirant acabarà participant en diverses batalles al nord d’Àfrica i afavorint la conversió al cristianisme de més de 44.000 moros. En una d’aquestes expedicions es retroba amb Plaerdemavida, la casa amb el senyor d’Agramunt i els fa reis de Fes i de Bugia. Rep una carta de l’emperador de...